El sindicalisme penitenciari

Jaume Farrerons/Eduard Serra

USO Presons, amb el secretari general Manuel Allué al capdavant, representa tot aquell sector del personal penitenciari de vigilància que no ha acceptat el canvi democràtic i que rebutja l'article 25.2 de la Constitució vigent. Aquest sindicat, en efecte, se serveix de la demagògia que comporta el discurs de la mà dura amb els presos, per nodrir a l'interior de les institucions penitenciàries una mena de bastió reaccionari, els primers perjudicats del qual són els mateixos funcionaris de presons. USO Prisiones és el sindicat la sensibilitat anticatalana heretada del personal penitenciari franquista, afegint així un nou obstacle polític a las seves relacions amb la direcció general de Serveis Penitenciaris i de Rehabilitació.

De manera que la campanya iniciada pel novembre -i que segurament conclourà poc abans del 3 de març- no es pot qualificar en termes meraments sindicals, sinó també com a acte de propaganda política i electoral contra el nacionalisme català, contra l'article 25.2 de la Constitució i contra les institucions autonòmiques...

Enguany, des de la llibertat de paraula que ens suposa haver abandonat l'ambient paranoic i malaltís del "sindicat majoritari", voldríem realitzar una crida als funcionaris de presons perquè reflexionin sobre dues qüestions bàsiques, que seran decisives per al nostre futur professional immediat: 1) El sindicalisme penitenciari català no avançarà mentre no s'alliberi de les càrregues simbòliques que arrossega la figura del carceller i, per tant, mentre no rebutgi les opcions sindicals d'esquerra i extrema esquerra (CCOO) que han legitimat per activa o per passiva, aquesta estigmatització del col·lectiu; 2) El qüestionament dels esmentats prejudicis simbòlics i doctrinals no comporta pas la identificació amb una ideologia que nega l'article 25.2 de la Constitució o la llei de normalització lingüística, tot insinuant una simpatia demagògica envers la presó pre-democràtica, sino més aviat el contrari: aquesta resposta reaccionaria a la diabolització dels funcionaris penitenciaris, confirma tots els llocs comuns insultants que volen imputar-nos els qui practiquen el discurs de la desqualificació personal i professional.

En definitiva, sols l'abandonament de les opcions sindicals que representin determinades ideologies (CCOO, USO) i el desenvolupament dels sindicats que volen i poden tractar de tu a tu amb la D.G. sense haver de superar cap obstacle simbòlic extrasindical, és una garantia de futur per als funcionaris de presons.

D'aquest canvi en el mapa electoral i afiliatiu dependrà l'èxit de la negociació i, sobretot, el reconeixement dels funcionaris de presons com a membres reals del personal de la Generalitat.