Aquesta pàgina ha romàs tancada tot el mes de juny per ordre judicial en haver-se interposat una querella criminal contra la nostra associació. El tancament es va fer sense prèvia notificació i sense que, per això, tinguéssim cap possibilitat de defensar-nos. El dia 14 de juny, el jutge va acceptar -després que els nostres advocats presentessin recurs de reforma- que es podia estar vulnerant el dret fonamental a la llibertat d’informació i va ordenar la reobertura de la nostra web, decisió que no s’ha fet efectiva fins el dia 10 de juliol per problemes burocràtics i administratius dels jutjats.

Com sabeu, el dia 25 de maig, a diversos mitjans de comunicació es va dir que ADECAF acusava CATAC de satanista, ultradretanista i abertazale. A tot això nosaltres hem de respondre que:

Mai no hem titllat de satanistes els dirigents del sindicat CATAC. Quan van aparèixer a diferents diaris i revistes unes informacions que vinculaven un representant de la antiga USIP (sindicat que pel febrer de 1999 va integrar-se a CATAC) amb el món satànic, nosaltres vàrem advertir que en cap moment creiem que els dirigents de la USIP fossin satanistes, sinó que, en passar a CATAC, potenciaren un discurs anticlerical contra el bisbat, discurs que només feien servir, de forma demagògica, per atacar la Conselleria de Justícia, governada per un partit demòcrata cristià (Unió Democràtica de Catalunya, UDC), desprès que dins de CATAC no se’ls permetés seguir qüestionant la rehabilitació o el nacionalisme català com l’època d’USO (Consulteu el nostre butlletí número 9). En canvi, el diari EL PERIÓDICO (2-11-99, pàgina 4) afirmava el següent: "(el president de l’església de Satanàs) és funcionari de presons a la Model, però està de baixa a causa de la seva fràgil salut. Va estar afiliat al sindicat USIF, fundat l’any 1991 per Manuel Allué i Ángel Colmenar, que posteriorment van ingressar a USO i, més tard, a la CATAC, on militen ara. Amnistia Internacional es va queixar del tracte dur que dispensen als presos". El que no diu l’article és que aquest satanista no sols va ser afiliat d’USO, sinó representant oficial de la secció de presons, USIP, davant l’administració penitenciària nordamericana.

Respecte a l’acusació d’ultradretanistes, el que nosaltres hem dit es que la USIP (ara integrada a CATAC) ha heretat el discurs de mà dura de les velles centrals sindicals de presons UFIP i ASI, la primera de les quals va ser qualificada per Enrique Múgica (ex ministre de justícia i actual Defensor del Pueblo) de "central sindical d’ultradreta que només vol rebentar el sistema penitenciari" (EL PAÍS, 18-3-90). Desconeixem les raons que mogueren la CATAC a acollir la USIP a la seva sina, però sobre aquesta qüestió podeu llegir el que deien els sindicats CCOO i SAC.

Respecte de l’acusació de pro-abertzales, l’hem adreçada a la CATAC en general i no a la secció de presons provinent d’USO. CATAC mantenia relacions amb grups independentistes radicals molt abans que la USIP s’hi integrés. La CATAC (com reconeix explícitament en el text de la querella el mateix Manuel Allué) va fundar una Coordinadora Unitària amb el sindicat Coordinadora Obrera Sindical (C.O.S.), del qual s’afirma en el Diccionari de Partits Polítics de Catalunya de l’Enciclopèdia Catalana que està vinculat al PSAN i Maulets, i que donà suport a propagandístic al terrorisme. Sobre el tema podeu llegir la transcripció d’alguns documents que demostren aquests vincles, documents que s’han afegit a la nostra secció d’articles de premsa. També cal recordar l’article que es va publicar a la revista A LA SOMBRA número 7 de CSIF, "Amistades peligrosas", on es confirma l’existència dels esmentats lligams. El mateix diari EL PERIÓDICO (1-2-2000), després d’afirmar que "García Clavel, destituido el pasado mes de diciembre por la consellera de Justícia, Núria de Gispert, mantuvo durante 10 años una pugna con estos sindicalistas, uno de ellos condenado por malos tratos a un preso. Los miembros de CATAC –escindidos de USO- se opusieron fronalmente a la política de reinserción social impulsada por García Clavel", afegeix: "La central CATAC tiene un carácter progresista y nacionalista, según rezan sus estatutos. Está integrado en la Coordinadora Obrera Sindical (COS), de la que forman parte partidos y organizaciones juveniles como PSAN y Maulets". Per a obtenir més informació sobre la naturalesa i idiosincrasia d’aquests Maulets, us remetem a la corresponent documental de la nostra pàgina.

ADECAF, en una paraula, no ha dit res que no pugui provar mitjançant desenes de documents i articles de premsa. Tot i així, la versió dels fets que hom pot trobar en els nostres informes i butlletins no té res a veure amb el que CATAC afirma que hem dit. Sembla que aquest sindicat, incapaç de refutar-nos amb arguments, deforma la nostra postura fins al ridícul, de manera que ella mateixa esdevingui absurda i ja no calgui ni respondre a les dades objectives i absolutament provades que hem aportat, amb dipòsits legals inclosos. Aquesta estratègia durarà el que trigui el jutge a adonar-se de la realitat, moment en què s’haurà acabat la comèdia. En definitiva, CATAC Presons sap que ja sols lluita contra l’inexorable tic-tac del rellotge.