Comunicat d'Adecaf

EL PRESIDENT MARAGALL COMENÇA A RECONÈIXER LA VERITAT TANT DE TEMPS OCULTADA PELS SINDICATS DE PRESONS

 

Inepto”, “incompetente”, “chivato”, “judas iscariote”, aquests han estat i són encara els termes que els sectors corporativistes del personal de vigilància han utilitzat per a difamar els funcionaris de presons que volien –volíem- treballar d’acord amb la legalitat. Ara, davant del desastre que va seguir al cessament de Garcia Clavel i després d’anys (1999-2004) de domini corporatiu als centres penitenciaris de la Generalitat, en la seva intervenció parlamentària al ple del 5 de maig, el president Maragall ha reconegut que “no està satisfet en absolut amb el funcionament del cos de funcionaris de presons. El president ha anunciat que hi haurà canvis significatius en aquest sentit perquè el personal estigui més ben format i sigui més sensible” (El Periódico, 6 de maig de 2004).

Aquesta línia de treball és diametralment oposada a la platejada per alguns dels sindicats, on es parla un cop més de “professionalitat, experiencia i autoritat” com a eixos de la formació del personal i -no t’ho perdis!- com a alternativa de millora a allò que hi ha ara (?). En realitat, els qui tenim la desgràcia de servir a les presons ja sabem que entenen realment els sindicats corporatius quan parlen en aquests termes: autoritat vol dir prepotència (matonisme), experiència equival a veterania per contraposició a nivell acadèmic (dit breument, repartir els càrrecs entre els sindicalistes corporatius encara que no sàpiguen escriure un borrall sense faltes d’ortografia) i professionalitat significa imposar la omertà o llei del silenci que protegeix determinats “companys”, autèntics carcellers franquistes que es passegen per les presons catalanes amb uniformes de la Generalitat. En definitiva, reivindiquen justament allò que ha provocat la crisi i que ara tenen la barra de proposar com a antídot màgic per a solucionar tots els problemes.

Esperem que Maragall no escolti els sindicats corporatius i que els funcionaris corporativistes quedin ben aviat retratats com el que són, a saber, els veritables responsables del descrèdit de la institució penitenciària catalana.