El testimoni d’Ignasi Garcia Clavel (Generalitat) i del mateix sindicat CATAC semblen decisius per a desmentir les patètiques afirmacions de Ramon Parés, actual secretari d’execució penal, segons les quals l’informe de l’Observatori dels Drets Humans és fals i els sindicalistes de CATAC són "la majoria" uns "bons professionals".

Així, el 7 de juny de 2002 Garcia Clavel va fer unes declaracions públiques inequívoques: "El que sí és evident és que CATAC acull les persones amb les postures més radicals dins del món dels funcionaris de presons. I no és que la seva fos una postura en contra de la meva política, sinó que estaven i estan en contra de la política que la Llei Orgànica Penitenciària ha donat a aquest país i que és progressista i avançada i que potser no és la que a ells els agrada, però és la que hi ha". Per la seva banda, en un article publicat a El TRIANGLE el 21 de juliol de 2003, Luís Blanco, coordinador general de CATAC, reconeixia l’existència d’un enfrontament intern entre la cúpula del sindicat i la secció de presons, a la qual acusava de corporativisme difícilment conciliable amb els drets dels reclusos.

Així, Ramon Parés es queda sol en la seva negativa a acceptar els fets. És curiós que aquesta secció de presons hagi estat criticada pel seu propi sindicat i, en canvi, defensada per l’administració. Sembla que tota la institució hagi fet pinya davant la Universitat de Barcelona, que ha destapat el cul lleig de la Generalitat en un tema tan sensible com el dels drets humans dels reclusos. Tanmateix, quan una presó s’enfronta a una universitat és ben segur que té totes les de perdre.

Una de les moltes intoxicacions vessades pel sindicat CATAC Presons ha estat la del vincle entre Jaume Farrerons, membre d’ADECAF, i Ignasi Garcia Clavel. L’ex director general desmenteix aquesta faula de manera expressa: "ADECAF mai va ser informador habitual del meu departament i si bé és cert que el seu màxim responsable, Jaume Farrerons, i jo mateix militàvem a Convergència Democràtica, només ens vam veure un parell de cops. Però és que a més en els 10 anys d’ocupar aquell càrrec vaig conèixer fins a 3 senyors Farrerons diferents perquè de tan en tan canviava d’opinió". Ignasi Garcia Clavel no sols no era "amic" de Farrerons, sinó que, sumant-se a remors interessats sense fonament, va ser qui el va acusar davant la fiscalia de Catalunya com a autor de la trucada anònima on s’informava de la (falsa) fuga de l’ex jutge Lluís Pasqual Estevill. Tot i que es va demostrar la innocència de l’imputat, Farrerons es va quedar sense la defensa jurídica a la qual tenia dret, i això per ordre de García Clavel. Casualment, al voltant d’aquelles mateixes dates el sindicat USO Presons, segons testimoni d’UGT, recolzava (¿a canvi de què?) la proposta de reestructuració a la baixa que havia estat rebutjada per tots els sindicats.

Els canvis "d’opinió" de Farrerons s’expliquen per les connexions de CiU amb el sindicat USO Presons, antecedent de CATAC Presons, a través de la cúpula de la USOC. La USOC era el sindicat de referència de CiU i rebia diners d’aquest partit, almenys segons testimonis públics d’antics dirigents com ara Rosa Subirana. La consellera Núria de Gispert, que va demanar el cessament de Garcia Clavel, utilitzava el sindicalisme groc de presons per a desgastar la posició del director general. Poc abans del seu cessament, que els sindicats van celebrar amb una ampolla de cava, Garcia Clavel havia denunciat per amenaces tres dirigents sindicals davant els tribunals. Quan se’n va assabentar, Núria de Gispert forçà Garcia Clavel a retirar la denúncia i després el va cessar de forma fulminant. Cal recordar que el germà de la consellera, Ignasi de Gispert, era secretari de formació de la USOC. L’any 1999, Núria de Gispert va salvar la cara de la USOC en el Parlament de Catalunya dient que l’informe ADECAF era fals. Posteriorment, també al Parlament, va encobrir les denúncies per mobbing del funcionari I. C. Finalment, el seu suport al corporativisme sindical va culminar amb el nomenament del senyor Francesc Jiménez i Gusi com a substitut de Garcia Clavel. Aquest secretari general d’execució penal és l’únic que, un cop cessat, ha estat alabat pels sindicats com a recompensa per la seva actitud hostil a ADECAF. Jiménez i Gusi va arribar a dir que l’I. C., en aquella època afiliat a ADECAF, es mereixia la persecució que patia per haver denunciat un cas de mals tractes.

Barcelona, 15 de desembre de 2003