|
La nostra associació professional, entitat dedicada a la promoció
dels drets humans entre els funcionaris de presons de Catalunya, té l'obligació posar en
coneixement de l'opinió pública els següents fets:
-
Que el funcionari de presons F.D.H., testimoni fonamental de l'acusació
en el procés penal que conduí a la condemna del llavors dirigent d'USO i enguany
representant sindical de CATAC Àngel Colmenar Launes, s'ha adreçat a nosaltres perquè,
en compliment dels nostres estatuts, denunciem la situació d'assetjament laboral a la
qual està sent sotmès i que hom podria qualificar d'autèntica vulneració de la
legislació internacional de drets humans.
-
Que el funcionari de presons F.D.H.. des de l'any 1993 en què denuncia
l'apallisament de l'intern Miguel Angel Rivas a la presó de Can Brians, ha patit una
interrompuda persecució i maltractament psicològic que inclou punxament de neumàtics
del vehicle particular davant de casa seva, destrucció de la guixeta al centre de
treball, pintades insultants a les parets del centre de treball, destrucció de vestuari
de treball, actituds de menyspreu per part de certs sectors de funcionaris (negació de la
salutació, campanyes de difamació, etc). Com a conseqüència d'aquests fets, F.D.H.. romangué de baixa psicològica durant tres mesos. Tanmateix, tot i que denuncià
la persecució davant la Direcció General de Serveis Penitenciaris i de Rehabilitació,
sembla ser que mai no s'han obert informacions reservades ni s'han incoat expedients
disciplinaris contra els principals sospitosos d'aquestes vexacions esdevingudes al
Pavelló Hospitalari Penitenciari de Terrassa, on F.D.H. fou traslladat precisament per
evitar tota relació amb els funcionaris que ell havia denunciat.
-
Que traslladat una vegada més el funcionari maltractat, aquest cop al Centre
Penitenciari de Joves de Barcelona, s'han anat repetint amb absoluta impunitat algunes de
les situacions i fets referits fins que, el passat 15 de setembre, un grup de funcionaris
i sindicats ha presentat, davant el Sotsdirector de Règim Interior de l'esmentat centre
Sr. Manuel Laguna, escrit on s'expressa el rebuig professional d'aquest sector del
personal envers el Sr. I. D.P. sense que es coneixen els detalls del text suposadament
difamatori perquè se l'hi ha negat l'accés.
-
Que en entrevista personal que el funcionari afectat sol·licità i du a terme el 16 de
setembre passat amb l'esmentat sotsdirector, aquest li ha confirmat l'existència de
l'escrit, el qual hauria estat remès a la Direcció General de Serveis Penitenciaris i de
Rehabilitació.
-
Que en una segona entrevista, aquesta vegada amb el responsable d'assumptes jurídics de
la Direcció General, Sr. Miguel Hernández, li ha estat confirmada un cop més
l'existència de l'escrit, el qual, tanmateix, tampoc no li ha sigut lliurat tot i que el
Sr. F.D.H.. l'ha reclamat a fi i efecte d'engegar, si calgués, les corresponents accions
legals. D'altra banda, el Sr. Hernández ha manifestat al Sr. F.D.H. que la Direcció
General no disposa de cap informe oficial negatiu sobre la seva activitat laboral on es
puguin fonamentar objectivament les pretensions de l'escrit suposadament difamatori.
La nostra associació entén que aquests fets ratifiquen alguns dels
aspectes fonamentals de l'informe que ADECAF presentà a principis de 1999 davant Amnistia
Internacional de Catalunya, denunciant el corporativisme imperant en un sector del
personal de vigilància a les presons catalanes. El fenomen corporativista, en efecte, es
manifesta no sols en casos de mals tractes a reclusos com el que fou denunciat pel Sr.
F.D.H. i que determinà la condemna de l'esmentat dirigent sindical de CATAC, sinó en la
diària persecució de centenars de funcionaris de presons que s'identifiquen amb la
rehabilitació i el respecte als drets humans dels interns i que, per aquest motiu, són
considerats perillosos o no fiables pel personal d'ideologia reaccionària. El
corporativisme carcerari té com a finalitat generar un consens simbòlic i d'opinió que permeti encobrir els abusos que es puguin cometre
contra la població reclosa, els quals suposen com a requisit l'anul·lació laboral i psicològica dels professionals moralment compromesos amb el
compliment de la llei.
Les circumstancies que descriu el present comunicat, possiblement part
d'una llarga revenja corporativa contra un funcionari que denuncià mals tractes i va
veure confirmada pels tribunals de justícia la seva absoluta professionalitat i vàlua
moral, no sols qüestionen les declaracions de la Honorable Sra. Núria de Gispert davant
del Parlament de Catalunya quan afirmava (10-2-99) que l'Informe ADECAF obeïa a una
"picabaralla entre funcionaris", sinó que deixa en ridícul el model de
selecció i formació del personal de vigilància i, per extensió, el sistema
penitenciari català en el seu conjunt.
En definitiva, aquesta assignatura mai no aprovada per la Generalitat,
la dels funcionaris de presons, impedeix l'eficàcia del mandat constitucional en matèria
de rehabilitació per molt bona que sigui la intenció i algunes realitzacions dels
nostres dirigents polítics. Fets que van ser palesats per ADECAF en el seu moment i que
seran una altra vegada posats en coneixement d'Amnistia Internacional, segons ens imposen
els nostres estatuts i la legislació internacional sobre drets humans.
Jaume Farrerons
Secretari General d'ADECAF
Barcelona, 22 de setembre de 2000
|