ELS MALS TRACTES A LES PRESONS DE PUJOL
CRIDA A LA SOLIDARITAT EN DEFENSA DELS DRETS FONAMENTALS ALS CENTRES PENITENCIARIS DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA
JA SÓN CINC LES ORGANITZACIONS QUE N’HI DENUNCIEN VULNERACIONS GREUS
Amb la publicació de l’informe de la Universitat de Barcelona, ja són cinc les organitzacions que han denunciat vulneracions dels drets humans a les presons catalanes. La primera a fer-ho fou l’Associació Democràtica Catalana de Funcionaris de Presons (ADECAF), que l’any 1999 presentà davant Amnistia Internacional l’Informe sobre la instigación sindical de malos tratos a los reclusos en las prisiones catalanas. Tot i que la consellera Núria de Gispert va atribuir aquesta iniciativa a una "picabaralla entre funcionaris", el cert és que ha donat molt de si. Així, l’estiu de 2002 la Coordinadora contra la Marginación de Cornellà confirmava l’existència d’una greu situació en la qual, entre d’altres fets, es detectava la vulneració dels drets humans dels reclusos. La tardor del 2002, era Justícia i Pau l’ONG que, en un informe titulat La presó a Catalunya, es feia ressò de l’informe ADECAF (que vàrem lliurar a Justícia i Pau a finals del 2000) admetent la realitat del corporativisme sindical i un creixent enduriment de la política penitenciària d’ençà del cessament d’Ignasi Garcia Clavel com a director general. A principis del 2003, el Centre d’Estudis Cristianisme i Justícia feia referència expressa a ADECAF en l’informe ¿Què passa a les presons catalanes? i denunciava el paper del sindicat CATAC (actualment a l’UGT, un cop expulsat de la CATAC, com també fou expulsat de la USOC) en l’alarmat regressió de la política penitenciària. Finalment, l’informe Condicions d’empresonament a Catalunya, de l’Observatori del Sistema Penal i els Drets Humans (OSPDH) ha rematat de forma espectacular el que començà sent el clam d’un grup de funcionaris de presons compromesos amb la dignificació de la seva professió i l’honor del col·lectiu de funcionaris penitenciaris embrutat pels sectors corporativistes. Sols Amnistia Internacional, malgrat reconèixer la veritat dels fets, no els ha condemnat encara de forma expressa i contundent.
CRIDA A LA SOLIDARITAT EN DEFENSA DELS DRETS HUMANS A LES PRESONS CATALANES
Des d’aquí fem una crida a totes les organitzacions de Drets Humans perquè escriguin cartes a Amnistia i al sindicat UGT demanant el rebuig del sindicalisme corporatiu amb l’expulsió dels responsables de tot aquest afer.
Barcelona, 28 de febrer de 2004