1. Tot i que en la seva etapa fundacional fossin majoritaris, el nombre de militants o afiliats a CDC actualment membres d’ADECAF es redueix a una sola persona. A hores d’ara predomina la vinculació a altres partits. Molta gent ha marxat de CDC decebuda per l’actitud dels seus dirigents davant les propostes del Grup de Treball Penitenciari que fundà Jaume Farrerons el 1995 quan encara era membre d’USO.

2. Cal no confondre la sensibilitat nacionalista recollida en els estatuts d’ADECAF –aspirem a què els funcionaris de presons de la Generalitat s’integrin plenament a la societat catalana- amb suposades actituds de vassallatge envers un determinat partit polític o, molt menys, vers la DGSPiR. ADECAF ha manifestat profundes discrepàncies amb la política penitenciària de personal promoguda per la Generalitat, i en concret amb la proposta de reestructuració a la baixa del nivell acadèmic mínim exigit als funcionaris de vigilància, segons ja vàrem manifestar públicament en el seu dia: "ADECAF no ha defendido nunca la propuesta de la Direcció General de Serveis Penitenciaris i de Rehabilitació, sino la adopción de funciones pedagógicas por parte del personal de interior. La propuesta de la Administración supone rebajar el nivel académico mínimo exigido para el trabajo de vigilancia. Allué se opone las funciones pedagógicas y defiende la prisión de seguridad. Entonces, no entiendo con qué desvergüenza se presenta ahora como apologeta de un nivel académico que ningún "carcelero" necesitaría si su tarea consistiese en lo que USO propone" (Jaume Farrerons, EL MUNDO, 5-12-96).

3. En l’elaboració de l’informe a A.I., els autors d’aquest no han rebut cap tipus de suport tècnic ni moral per part de la Generalitat de Catalunya. Malgrat que s’ha sol·licitat informació, la DG s’ha escudat en la confidencialitat de les dades per eludir el tema. L’Administració no té cap interès en què la premsa esbombi escàndols sobre mals tractes a les presons de Catalunya, per raons òbvies que fins i tot el Sr. Allué pot arribar a comprendre fent un esforç sobrehumà.

4. És cert que en l’informe consten, amb noms i cognoms, afiliats a USO d’ideologia nazi i ultradretanista. Disposem de documentació que ho demostra facilitada pels mateixos interessats a canvi de respectar la seva confidencialitat a la premsa (condició que hem complert, atès que no ha aparegut ni un de sol d’aquests noms). A més, disposem de documents originals de les seves designacions oficials com a representats d’USO, i de llurs escrits en els butlletins del sindicat, on es practica la més descarnada apologia de la mà dura contra el presos. Potser el senyor Allué conegui les famoses pintades a la sinagoga de Barcelona de desembre de 1986, i potser li resultin familiars també les sigles del VI Comando Adolfo Hitler. Ara bé, acceptat el fet que no hem publicat noms (el mateix Allué pregunta per ells), nosaltres li tornem la pilota: qui filtrà injuriosament el 1997 els noms de Jaume Farrerons i Eduard Serra al setmanari EL TRIANGLE, on els fundadors d’ADECAF foren titllats de neonazis?

5. En cap moment hem sostingut que el senyors Allué i Colmenar siguin nazis, i els desafiem a què demostrin en quin escrit o elements de prova fonamenten aquesta opinió. El senyor Allué ens atribueix falsament un delicte d’injúries. En l’informe a Amnistia s’afirma, és veritat, però amb elements probatoris a la mà, que els esmentats agitadors pseudosindicals provenen de dues centrals, la UFIP i l’ASI, les vinculacions de les quals amb l’extrema dreta hem documentat com a dada de valor explicatiu per comprendre les actuals postures antidemocràtiques del sindicat majoritari (el passat de Colmenar i Allué no ens interessaria si haguessin evolucionat cap a plantejaments compatibles amb els dret humans).

6. Pel que fa a Amnistia Internacional, hem de manifestar la nostra preocupació pel fet que la carta a la DG fos considerada un document confidencial. La manca de comunicació entre ADECAF i la presidència de A.I., que atribuïm totalment al senyor Jordi Muntaner, explica aquest malentès. En la nota de premsa d’ADECAF relativa al contingut de la carta, es sostenia que "A.I. alerta sobre el sindicato USO de prisiones", sense que amb això es donés per feta una denúncia formal, encara que sí un aval al nostre informe que per a nosaltres era fonamental posar en coneixement de l’opinió pública. Ara bé, entenem que no existeix cap motiu que justifiqui una querella criminal, atès que un dels dirigents d’USO, a saber, el Sr. Àngel Colmenar Launes, serà processat el pròxim 9 de març per un cas de mals tractes a un reclús, amb una petició fiscal de cinc anys de privació de llibertat. També es pot demostrar documentalment que Àngel Colmenar, en l’època que suposadament succeïren els fets que se li imputen, és a dir l’any 1993, era Secretario de Asuntos Sociales y Relaciones Exteriores de la sección de prisiones de USO, i que després ha ocupat diferents càrrecs, com ara Secretari General de la Federació de Treballadors de l’Administració d’USO i Secretari d’Organització de Presons, sent el principal responsable de l’edició dels butlletins a través dels quals es difonia l’apologia de la mà dura. Aquest fet no és casual i demostra la vinculació entre la doctrina d’USO i la "violación grave de la normativa sobre derechos humanos" a què la carta d’Amnistia fa al·lusió amb tota justícia. És cert que al senyor Colmenar li empara la presumpció d’innocència, i per això s’ha parlat de presumptes mals tractes tant al nostre informe com a l’article de premsa. Allué no podria argumentar calúmnies contra la direcció USO fins i tot en el cas que el seu "número dos", el carcelero feliz, resultés al capdavall absolt pels càrrecs que pesen sobre ell. El tema del nostre informe és la promoció de la mà dura contra els presos i no una pel·lícula d’Spielberg sobre tortures carceràries, i això independentment del tractament que a la informació li hagi pogut donar el periodista, el qual és lliure d’interpretar el nostre estudi emfasitzant el que consideri convenient. En tot cas, el Sr. Jordi Corachán no ha mentit en res del que diu en el seu article: senzillament ha elevat a titular el que per nosaltres era un aspecte més, i no el principal, de la nostra denúncia a A.I.

7. L’informe no "da nombres de funcionarios que hayan cometido malos tratos". Es limita a donar un nom, a saber, el del senyor Colmenar, com a presumpte autor de mals tactes. Tant aquest nom, com els de la resta dels implicats, als quals considerem les primeres i autèntiques víctimes del discurs de mà dura promogut per USO sota la total responsabilitat del senyor Allué i del mateix Colmenar, han aparegut ja a la premsa i sobre ells no s’ha fet ni la més mínima referència personal.

8. Finalment, volem denunciar que el senyor Allué, en la seva intervenció a Radio 4 el passat 26 de gener, a les 8:50 hores del matí, utilitza per difamar dos membres d’ADECAF un article publicat en el setmanari EL TRIANGLE, el 3 de febrer de 1997, en el que se’ls acusa de nazis i d’haver militat a CEDADE. Tothom ha de saber que l’esmentat article fou rectificat el 26 de febrer de 1997 per la mateixa redacció, la qual encapçalà una nota amb el següent titular: "RECTIFICAR ÉS DE SAVIS, NO SÓN NI EREN NAZIS" (vid. EL TRIANGLE, núm. 337, pàg. 4). Atès que el "senyor" (sic) Allué coneix l’existència de tal rectificació, l’ús de l’article difamatori evidencia la misèria moral d’aquest individu així com el nul valor de veritat de les seves afirmacions. Volem recordar, a més, que un article de contingut similar al que Allué vol denunciar, va ser publicat al diari EL PAIS el 10 de novembre de 1997, sota el títol Mano dura con los presos. Tot i la querella presentada pel "senyor" Colmenar, que des de llavors ja no és un carceller tan feliç, USO no ha obtingut cap rectificació. Cal refrescar-los la memòria perquè ja en aquell article se’ls acusava de franquistes i de promoure la mà dura contra el presos. Igualment van amenaçar amb querelles quan ADECAF signà el 1996 un article al diari AVUI on també se’ls denunciava exactament pel mateix. Curiosament, ningú no rectifica ni, pensem nosaltres, rectificarà mai, car es tracta en aquest cas, i al contrari que en la calúmnia a EL TRIANGLE, de la veritat pura i dura. Així doncs, li demanem, si us plau, al senyor Allué, que interposi la seva famosa querella, perquè així li podrem respondre amb un querella per falsa denúncia que ADECAF està convençuda de poder guanyar.