ALLÒ QUE CATAC AMAGA A TOT EL PERSONAL DE PRESONS

CATAC va afirmar ja fa més d’un any que informaria sobre el desenvolupament de les querelles interposades contra ADECAF. A hores d’ara encara estem esperant que veritablement ho faci. CATAC demanava presó per injúries i calumnies i tot el que ha aconseguit és un miserable judici de faltes i una multeta de 40 000 pessetes per un adjectiu mal posat. Senyor Allué, què ha passat amb les seves 7 querelles? Quantes li han arxivat? Doncs bé, li refrescarem la memòria amb un exemple prou significatiu i d’un abast devastador per les seves pretensions.

El 19 de juny de 2001 l’Audiència Provincial de Lleida (auto número 373/01) va arxivar de forma definitiva la querella interposada per CATAC el 31 de gener de 2000 (diligències prèvies 35/2000) contra un butlletí d’ADECAF amb el següent títol: CATAC COMPARTEIX UN PROJECTE POLÍTICO SINDICAL AMB ORGANITZACIONS FAVORABLES A LA LLUITA ARMADA. A més, també va querellar en el mateix procediment dos articles del diari La Mañana de Lleida amb els següents titulars: "UNA ASOCIACIÓN DICE QUE ETA TIENE ACCESO A DATOS DE EMPLEADOS DE PONENT. ADECAF VINCULA A CATAC CON GRUPOS ABERTZALES" (diari La Mañana, 30-7-99) i "ADECAF INSISTE EN LA FILTRACIÓN DE DATOS DE EMPLEADOS DE LA CARCEL, CITA DOCUMENTOS SOBRE LA RELACIÓN DE CATAC CON ETA" (diari La Mañana, 1-8-99). Tot i que els titulars no es corresponien exactament amb el contingut de la informació d’ADECAF que parlava de connexions amb l’independentisme radical proetarra i risc de filtracions, el fet és que les connexions van quedar provades i la querella arxivada. Què podia fer llavors el senyor Allué? Ocultar aquesta informació a tot el personal penitenciari, quan el que hauria d’haver fet és dimitir.

En fi, CATAC també oculta les sentències i els procediments penals oberts a dirigents del seu sindicat, per exemple, la condemna per injúries que afecta a tota la seva executiva (procediment 808/99, Audiència Provincial de Barcelona, secció 6ª, de 29 de juliol de 2001), la detenció d’un dels seus màxims representants a Lleida per tràfic de drogues o la sentència ferma per mals tractes contra el Sr. Angel C., a qui CATAC havia defensat públicament en diaris tan importants com EL PERIODICO (1-2-2000). Un trist balanç per un sindicat que, poc a poc, va perdent la seva credibilitat.

LA VANGUARDIA (4 DE FEBRERO DE 2002). UN EQUIP D’INVESTIGADORS RECOLZAT PER L’ASSOCIACIÓ DE VÍCTIMES DEL TERRORISME DENUNCIA I ALERTA DE LES CONNEXIONS ENTRE CATAC I L’ENTORN POLÍTIC D’ETA A CATALUÑA

Basant-se en un informe d’investigadors recolzats per l’Associació de Víctimes del Terrorisme, La Vanguardia va publicar un article que posava de manifest els vincles entre organitzacions independentistes radicals i el sindicat CATAC. D’aquest article crida l’atenció el següent paràgraf: "Sindicalismo independentista. De todas las organizaciones ligadas a la unificación del independentismo radical, la IAC (que agrupa a USTEC, CATAC y CAU, y tiene relación con LAB) es la más importante. Según el informe, la táctica sindical de "unitat popular" pasa por la "opacidad informativa", pues "los afiliados a esas organizaciones, algunos de ellos amenazados por grupos radicales, ignoran que forman parte de un proyecto independentista". El sindicato de Terra Lliure (COS) se integró recientemente en la IAC".

Volem recordar que LAB és la branca sindical de la banda terrorista ETA. D’aquesta manera, dos anys després de la denúncia d’ADECAF, una ONG del prestigi de Víctimes del Terrorisme i un diari no menys prestigiós confirmen de manera independent el contingut bàsic de la informació difosa per ADECAF.

Amb aquest ja són quatre els diaris de tirada nacional que han confirmat els lligams entre CATAC i l’independentisme radical que ADECAF va descobrir i publicar per primer cop l’estiu de 1999 en un dels seu butlletins. Per exemple, El Mundo explicava aquests vincles en el següents termes: "Así, en septiembre de 1998 se inicia una aproximación entre la COS, un pequeño sindicato ligado al PSAN, y la Intersidical Alternativa de Catalunya, una confederación con más de 10.000 afiliados y que tiene una amplia representatividad entre la docencia pública (USTEC) y la administración autonómica (CATAC) . La COS surgía en los comunicados de Terra Lliure como "organización sindical propia", que acabó ofreciendo apoyo a los presos de la banda terrorista. El objetivo expreso de COS es el de crear un sindicato nacional similar a LAB, que otorgaría un papel especial a Maulets, una organización juvenil cuyos dirigentes fueron encarcelados por colaborar con Terra Lliure" (El Mundo, 6-9-2001). També ABC (4-3-2002) va publicar un article sobre l’independentisme radical en el qual es feia referència als vincles entre CATAC (integrada a la IAC) i els moviments proetarres del Principat: "Los Maulets-El Jovent Independentista Revolucionari, mientras la COS, sindicato del PSAN se aproxima a la Intersindical Alternativa de Catalunya (IAC), que niega la vinculación". En definitiva, un autèntic escàndol, del qual certs sindicalistes hauran de respondre algun dia.

AMNISTIA INTERNACIONAL DENUNCIA LA PERSECUCIÓ LABORAL D'UN FUNCIONARI DE PRESONS BASANT-SE EN UN INFORME D’ADECAF.

L’any 1999 ADECAF va denunciar davant Amnistia Internacional al sindicat USOC-Presons, organització propera a Convergència, per les seves postures de mà dura contra els reclusos. L’informe no fou mai querellat per USO i encara està penjat a la nostra pàgina web. De fet, USO Prisiones va desaparèixer quinze dies després i els seus dirigents es van integrar a CATAC, un sindicat que havia rebut el 5% dels vots a les darreres eleccions. Segons Antònia Gil, Secretaria General d’USO, els de la secció de presons foren expulsats arran de l’escàndol provocat per l’informe en qüestió, el qual ha estat recolzat pel Col·legi d’Advocats de Barcelona, l’Observatori dels Drets Humans de la Universitat de Barcelona, el Centre d’Estudis Cristianisme i Justícia, la Universitat de Comillas (Madrid) i altres entitats. Així, resulta que ADECAF es va "carregar" a l’orgullós "sindicat majoritari", que ha deixat d’existir per sempre gràcies a nosaltres. Tot un respir!

En un document annex elaborat pel nostre servei d’investigació es recollia també la persecució laboral que patia el funcionari I. C. per la denúncia d’un dirigent d’USO Prisiones que ha estat defensat públicament per CATAC (EL PERIODICO, 1-2-200) malgrat haver rebut una condemna per mals tractes. Ara, Amnistia Internacional, després d’una exhaustiva investigació, es fa ressò de la denúncia d’ADECAF en l’informe Preocupaciones sobre Europa, gener-juny de 2002, que aquesta ONG ha fet públic l’estiu passat: "Amnistía Internacional planteó (ante la dirección general de instituciones penitenciarias) el caso de un funcionario penitenciario que, en 1993, había participado en un incidente en el cual se habían infligido malos tratos a un recluso de la prisión de Can Brians. Posteriormente el funcionario, I. C., había prestado testimonio contra el jefe del personal penitenciario, que en 1999 había sido declarado culpable de hacer un uso "desproporcionado e innecesario" de la fuerza. I. C. afirmó que, como resultado de su testimonio, había sido objeto de actos sistemáticos de hostigamiento o persecución. Agregó que este acoso había continuado después de su transferencia a otra prisión, y que un grupo de funcionarios había pedido su despido. Amnistía solicitó información sobre las acusaciones formuladas por I. C., habida cuenta, en particular, de la vital necesidad de que se alentara y apoyara a los funcionarios penitenciarios en relación con su obligación de informar a las autoridades de casos de malos tratos en las prisiones" (Amnistía Internacional, Preocupaciones sobre Europa, España, "Las prisiones de Cataluña", Índice AI: EUR 01/007/02). Evidentment, els responsables i promotors d’aquesta persecució han de saber que el recolzament d’Amnistia Internacional és sols el primer pas envers la denúncia del tema davant dels tribunals, amb peticions de presó, inhabilitacions i indemnitzacions milionàries. L’hora de la veritat s’acosta i els que són tan aficionats a interposar querelles aviat tastaran la seva pròpia medicina.

EL SÍNDIC DE GREUGES CONSIDERA QUE UN FUNCIONARI DE PRESONS PODRIA ESTAR SENT SOTMÈS A UNA PERSECUCIÓ LABORAL I RECOMANA LA INCOACIÓ D’EXPEDIENTS ALS ASSETJADORS (ABC, 29-10-2002).

Els butlletins sindicals són, o millor dit haurien de ser, instruments de conscienciació sobre tots els problemes que afecten als treballadors penitenciaris. En canvi, quan aquests butlletins resten en mans de sindicalistes irresponsables poden contaminar greument la consciència i la visió que els treballadors tenen del seu entorn. Si en els butlletins sindicals trobem una constant campanya de desprestigi i difamació d’un company, en tant que aquests butlletins influeixen en les actituds de la plantilla, poden ser una font d’incitació a l’assetjament laboral. El Síndic ha advertit aquest problema i ha demanat a l’Administració que prengui mesures. Així ho reconegut en una resolució emesa el 26 de setembre de 2002: "Aquesta Institució considera que els qualificatius que diverses organitzacions sindicals han dispensat al senyor I. C., en la mesura que la seva emissió pugui ser atribuïda a persones concretes vinculades amb una relació amb la funció pública a la Generalitat de Catalunya, poden estar inclosos en els supòsits tipificats en el Decret Legislatiu 1/1997, de 31 d’octubre, anteriorment esmentat, la qual cosa hem posat en coneixement de la Direcció General de Serveis Penitenciaris i de Rehabilitació per a la seva consideració". El diari ABC es feia ressò d’aquesta resolució del Síndic en un article amb el següent titular: "EL SINDIC INTERVIENE EN UN CASO DE MOBBING EN LAS PRISIONES. EL DEFENSOR DEL PUEBLO CATALÁN HA ADVERTIDO A LA GENERALITAT DE QUE UN FUNCIONARIO PODRÍA SER VÍCTIMA DE UNA CAMPAÑA DE ACOSO POR PARTE DE SUS COMPAÑEROS", i afegeix: "Según la Associació Democràtica Catalana de Funcionaris de Presons, F.D.H., es víctima de una reiterada campaña de acoso desde que testificó en contra de un funcionario condenado por agredir a un preso en el centro penitenciario de Brians". En definitiva, el camí envers la demanda laboral i la denúncia penal resta definitivament obert. Ara, que cadascú carregui amb la seva creu.