but10

D.L.: B-37497-1999

ASSOCIACIÓ DEMOCRÀTICA CATALANA DE FUNCIONARIS DE PRESONS

BUTLLETÍ INFORMATIU NÚMERO 14

11 d'octubre de 2000

ENDAVANT AMB ELS MALS TRACTES

Les persones (importants), primer

Cheneralità de Cataluña

ADECAF DENUNCIARÀ LA GENERALITAT PER LA SEVA ACTUACIÓ DAVANT LA PERSECUCIÓ LABORAL I ELS MALTRACTAMENTS PSICOLÒGICS PATITS UN FUNCIONARI DE PRESONS

La nostra associació professional, entitat dedicada a la promoció dels drets humans entre els funcionaris de presons de Catalunya, té l'obligació de posar en coneixement de tots el funcionaris maltractats pel corporativisme de "los buenos compañeros", els següents fets:

Que el 26 d'abril de 1999, el funcionari de presons Sr. Àngel Colmenar Launes, amb càrrecs de cap de centre i de dirigent d'USO (enguany és representant sindical de CATAC i conserva el seu rang de comandament a la presó de Brians), fou condemnat "por golpear a un interno conociendo y queriendo el eventual resultado lesivo que efectivamente se produjo (...) y por actuar de forma desproporcionada e innecesaria y con abuso de superioridad" (text literal de la sentència). La condemna, encara no ferma perquè ha estat recorreguda al Tribunal Suprem per l'acusació particular, va ser possible gràcies al testimoni del funcionari de presons Sr. I. C., qui va denunciar els fets davant la Direcció General de Serveis Penitenciaris l'u de març de 1993. Cal recordar que el sindicat del qual Colmenar era aleshores dirigent havia rebutjat públicament el concepte de rehabilitació (REVISTA DEL VALLÈS, 18/9/93) i que diaris i revistes de totes les tendències (EL PAÍS [10/11/97, 2/2/99], EL PERIÓDICO [23/11/97, 25/1/99], ARTÍCULO 20 [11/11/99], TIEMPO [15/12/97]) nogensmenys que diferents sindicats i associacions (CCOO, SAC, Plataforma de Apoyo a Presos, etc.), criticaren la seva doctrina de mà dura contra els presos i les seves connotacions ultras (ADECAF presentà aquests fets davant Amnistia en el seu Informe de 28/2/99). Finalment, també cal recordar el llarg enfrontament ideològic entre la secció de presons d'USO (avui integrada a CATAC) i l'antic director general de serveis penitenciaris Sr. Ignasi García i Clavel, que va concloure amb la condemna per injúries de tota l'executiva de l'esmentat sindicat el passat 16 de setembre.

Que els fets pels quals va ser condemnat Àngel Colmenar es remunten a la nit del 28 de febrer de 1993. El 13 d'abril d'aquell any s'incoà expedient disciplinari contra cinc funcionaris acusats de mals tractes. El 21 de maig, I. C. declarà davant la inspectora Sra. Elena Pérez, descrivint una autèntica pallissa confirmada per un altre funcionari, Antonio E., el qual, durant el judici, afirmà haver-ho oblidat tot. El Sr. I. C., qui, en canvi, no "oblidà" res, va haver de denunciar dues vegades a la comissaria de policia de Cornellà el punxament de les rodes del seu cotxe durant el mes de juliol. Des de llavors, ha patit una sistemàtica persecució laboral que ha culminat recentment amb la presentació d'un escrit suposadament difamatori contra ell signat per uns 40 funcionaris i, sembla ser, tres sindicats de presons. Malgrat que l'interessat ha demanat repetides vegades el lliurament de l'esmentat escrit on presumptament s'exigeix la seva expulsió del servei, a hores d'ara, gràcies a la Generalitat (=les persones, primer), no es coneix la identitat dels perseguidors perquè ni tan sols l'ha pogut llegir.

Que en entrevista amb el director general de presons, celebrada el dia 11 d'octubre a les 19 hores, se li ha negat de forma verbal veure l'escrit. Les raons exposades pel Sr. FRANCESC JIMÉNEZ I GUSI i la Sra. Mercedes Sánchez, sotsdirectora general, són les següents: 1) L'escrit no és difamatori i per tant no es poden incoar expedients disciplinaris; 2) La Direcció General considera que s'ha de buscar una solució negociada al "conflicte", proposta "acceptada generosament" (faltaria més!) pels sindicats signants de l'escrit; 3) ADECAF, tot i haver estat autoritzada per l'interessat, no pot intervenir en l'assumpte i no serà rebuda per la Direcció General; 4) Malgrat estar mancat de caràcter difamatori, el pamflet no li serà ni tan sols mostrat a l'interessat perquè (Sánchez dixit): "con tu actitud poco dialogante, no me extraña que tengas a todos los sindicatos en contra". En definitiva, l'interessat no pot defensar el seu honor perquè un individu amb corbata i poder ha decidit que la voluntat del Sr. I. C. no compta per a res. Com a única resposta concreta a les instàncies reclamant l'escrit, el Sr. Jiménez i Gusi, generós, li ha signat un document on ratifica l'existència del text i, a pesar de no haver-hi, segons ell, cap difamació, reconeix la realitat d'un "conflicte" (?) que ell ha resolt solucionar de forma "convencional", és a dir, esclafant sense compassió els drets de la víctima.

La nostra associació considera que la D. G. no té cap autoritat moral per demanar-li al Sr. I. C. una actitud conciliadora després de set anys de persecució laboral durant els quals l'administració no ha fet absolutament res per aturar els sectors corporativistes que ara somiquegen i amenacen davant un possible expedient disciplinari. Evidentment, si el Sr. I. C. hagués estat més "dialogant", a hores d'ara el Sr. Colmenar no restaria condemnat i l'únic perjudicat seria l'intern apallissat, algú que, sembla ser, no importa. D'altra banda, l'esmentada Direcció General no pot tampoc segrestar un document en perjudici de l'interessat i, des d'aquesta posició de força totalment il·legítima, pretendre exigir a òsties un tarannà de diàleg a un funcionari interí. La positura de la Direcció General, tot i els intents de minimitzar el tema, demostra que ens trobem davant un cas polític de vulneració dels drets humans i que, lluny de preocupar-se per la dignitat i la integritat de la persona del Sr. I. C. o de voler combatre tals vulneracions, sols intenta evitar que certs fets vergonyosos i intolerables esdevinguin un escàndol de grans dimensions: dit breument, que es posi en qüestió la dubtosa política mantinguda sobre l'assumpte pel Departament de Justícia i comencin a rodar caps d'individus amb corbata i poder (que són veritablement "les persones", els qui manen i, a les acaballes, els únics que importen, no?).

Nogensmenys, l'actuació de la Generalitat suposa, al nostre entendre, una clara burla de la legislació internacional sobre les actituds exigibles a l'administració pel que fa a la protecció dels drets humans. En concret, de l'art. 8, e), de la Res. NU 34/169, de 17-12-1979: "Los funcionarios encargados de hacer cumplir la ley que observen las disposiciones del presente Código merecen el respeto, el apoyo total y la colaboración de la comunidad y del organismo de ejecución de la ley en que prestan sus servicios, así como de los demás funcionarios encargados de hacer cumplir la ley". Això es fa extensiu als funcionaris d'ADECAF, que també han patit persecució laboral i que, després d'haver-ho sol·licitat repetides vegades, no han estat rebuts mai per la DG perquè, com el Sr. I. C. i l'intern apallissat, no tenen corbata-poder i no importen. Finalment, podem trobar-nos davant d'un presumpte delicte de prevaricació de l'administració en no haver incoat expedients disciplinaris contra els responsables morals (que són molts sindicalistes (?) i sí importen) d'una persecució sistemàtica i cruel que inclou: segrest de butlletins, difamacions, danys al patrimoni i a la salut, etc. Per tots aquests motius, la nostra associació, que ja ha posat els fets en coneixement d'Amnistia i, ben aviat, del Síndic i del Parlament, estudia emprendre accions legals contra la Generalitat i, un cop se'ns lliuri l'escrit en qüestió per via judicial, contra els funcionaris i sindicats autors de les darreres "gestes" corporatives. Les persones, primer, que deia Pujol: ara, Gusi, li toca a vostè fer realitat la frase.

Des d'aquí, volem fer una crida a tots el funcionaris que hagin patit experiencies semblants a les del funcionari de presons I. C., perquè denunciïn els fets i sàpigen que compten amb tot el recolzament de la nostra associació.