PERPLEXITAT

CATAC RECONEIX DAVANT EL JUTGE ELS VINCLES ORGÀNICS

AMB EL QUE FOU SINDICAT DE TERRA LLIURE

Com ja comentàvem en el butlletí anterior, la nostra sorpresa no podia ser més gran quan, després de publicar a la premsa amb gran rebombori que se sentien difamats per haver estat vinculats a grups proetarres, en el mateix text de la querella interposada davant el jutjat d’instrucció número 8 de Barcelona (Procedimiento Previas 731/20000 Sección: P), document 2, CATAC admetia -això sí, només davant el jutge- el que ha estat negant davant els seus afiliats i del col·lectiu de funcionaris de presons en general, a saber, l’existència d’un òrgan, anomenat Coordinadora Unitària, que aplega, entre d’altres, els sindicats COS i CATAC.

Curiosament, pocs dies després d’interposada aquesta querella, la CATAC suprimia la pàgina web on apareixia publicat l’esmentat òrgan. El motiu: no semblava massa coherent querellar ADECAF per uns fets que ells mateixos reconeixien públicament. Tot i així, conservem acta notarial de la pàgina web que ells han esborrat a fi de continuar amb aquesta comèdia de les querelles. A la vegada, el jutge admetia el recurs de reforma que obria la nostra pàgina web, mentre algunes de les altres querelles interposades (en total 7, segons CATAC) sembla ser que ni tan sols eren admeses a tràmit: per exemple la suposada querella pels vincles satànics, la suposada querella contra LA MAÑANA, etc.

LA COS I TERRA LLIURE

A fi i efecte que els funcionaris de presons sàpiguen quin és el sindicat que fins fa ben poc proclamava a la revista LLUITA, òrgan oficial del PSAN, la seva intenció de federar-se amb CATAC, resulta força convenient la lectura del llibre PARLA TERRA LLIURE. ELS DOCUMENTS DE L’ORGANITZACIÓ ARMADA CATALANA (Edicions El Jonc, Gráficas Lizarra, Dipòsit Legal: NA 257-2000), on aquest grup terrorista, que mai no ha estat oficialment dissolt, nomena la COS, repetides vegades, en els seus comunicats, com a organització sindical integrada en el mateix projecte polític que la pròpia Terra Lliure. Així, en els comunicats anteriors a l’any 1987, en el qual va ser fundada la COS, Terra Lliure parla de la necessitat de fundar un espai sindical propi, però no nomena mai cap sigla concreta. En canvi, en el comunicat número 22, de novembre de 1988, la tercera assemblea de Terra Lliure proposa com a objectius immediats, entre d’altres: "Aprofundiment i convergència d’esforços per la construcció d’una línia de lluita sindical combativa pròpia de l’independentisme, tenint en compte, l’experiència i l’estructura actual de la COS" (op. cit., pàg. 186 o pàg. 155 -segons impressió-). En el document número 1 de la tercera assemblea de Terra Lliure, de l’estiu de 1988, s’afirma literalment el següent: "Per petita que sigui de moment, cal aprofitar des d’ara l’experiència i la existència d’una organització sindical pròpia (la COS), inserida plenament en el moviment d’alliberament nacional, per desenvolupar la seva línia, el seu treball i la seva organització, estant oberts al mateix temps a aglutinar a tots els col·lectius sindicals que es mostrin identificats amb una línia de sindicalisme combatiu i independentista" (op. cit., pàg. 154 o pàg. 128 -segons impressió-). En el comunicat de Terra Lliure IV Assemblea, de març de 1989, Terra Lliure saluda a les mateixes organitzacions que van assistir al 1r de maig de 1999 convocat per CATAC: "Cal que l’MDT, PSAN, Maulets, COS, els CSPC i d’altres organitzacions patriòtiques formin un bloc i sense fissures davant l’enemic" (op. cit., pàg. 196 o pàg. 164 -segons impressió-). En el comunicat de 10 d’octubre de 1990, Terra Lliure s’expressa en els següents termes: "Per últim manifestem el nostre suport a les organitzacions polítiques de l’independentisme català: Comitès de Solidaritat amb els Patriotes Catalans, Catalunya Lliure, Maulets, COS..." (op. cit., pàg. 226 o pàg. 190 -segons impressió-).

LES TASQUES D’INFORMACIÓ

Cal fer referència, també, a les tasques d’informació que Terra Lliure atribueix a les organitzacions del seu entorn: "Al marge, però, de l’aparell d’informació integrat al si de l’organització militar, cal que existeixi una xarxa molt més àmplia d’informadors anònims que facin arribar a TL aquelles informacions que per raons de la pròpia feina o pel lloc on es resideix es trobin a l’abast i siguin d’interès per a la lluita per a la Independència i la Revolució, en la qual TOTS estem compromesos (...) Podem destriar tres menes d’informes: personals, territorials y monogràfics. Informes personals. Poden ser objecte d’informes personals tota mena de membres de les Forces d’Ocupació, enteses aquestes en un sentit ampli, és a dir, forces armades, policies, civilons, funcionaris espanyolistes, jutges, etc." (op. cit., pàgs. 80- 81 o pàg. 65 -segons impressió-).

Malgrat que Terra Lliure, mai no dissolta, sembla que ja no està operativa, segueixen existint les organitzacions que li donaven suport i que, segons la premsa, estan darrere del creixement rampant de les accions de "kale borroka" (terrorisme de baixa intensitat) a Catalunya: "En algo más de seis meses se han registrado 53 ataques con artefactos explosivos o elementos incendiarios. Desde 1996, la cifra de atentados de baja intensidad se eleva a 219 operaciones, ante la preocupación de los mandos policiales (...) por localidades, Barcelona capital es la principal área de actuación de los grupos radicales con mayor número de operaciones como el PUA, Maulets, RAK, las organizaciones del movimiento okupa, grupos de extrema izquierda y asociaciones libertarias. Barcelona ha sumado desde 1996 un total de 69 atentados, seguida de Cornellà (18), Terrassa (16) y Manresa (10). El modelo seguido por los grupos que desarrollaron la violencia callejera es calcado al aplicado en la cuna de este movimiento, el País Vasco. Siempre ha existido una gran conexión entre el entorno proetarra y el de extrema izquierda e independentista en Cataluña pero, desde 1999, se ha constatado un avance progresivo y constante en la relación entre ambos grupos y la eficacia y estrategia a la hora de actuar (...) Un histórico activista de Terra Lliure y de la PUA ha sido detenido por la policía por su presunta relación en dos atentados perpetrados contra "la Caixa" (LA VANGUARDIA, 10 de juliol del 2000, pàgina 30)

ELS VINCLES MAULETS-COS

Segons l’article de LA VANGUARDIA, Maulets és una de les organitzacions que poden trobar-se darrere de l’escalada terrorista a Catalunya. L’hostilitat dels Maulets contra els funcionaris de presons ha estat expressament manifestada en els butlletins d’aquest grup juvenil directament relacionat amb Jarrai, i també als llibres escrits per la seva antiga dirigent Núria Cadenas. Aquests fets ens semblen especialment greus atesa la connexió entre la COS i Maulets que, con s’ha vist, es remunta a l’època de Terra Lliure, però segueix plenament vigent, tan vigent com el terrorisme. La connexió esmentada converteix la Coordinadora Unitària en un òrgan força perillós per als funcionaris, en la mesura que comporta un projecte de federació entre CATAC i la COS, com ho demostra el següent text publicat per la revista LLUITA: "La Coordinadora Obrera Sindical (COS) hi és una peça bàsica i cabdal d’aquest nou disseny sindicalment català. La COS, pensem, hauria d’anar cap a la convocatòria del seu tercer congrés, per tal de preparar una forta i intensa reactivació afiliativa i territorial. En la implementació de la política juvenil d’aquesta confederació, MAULETS hauria de tenir un notori protagonisme (...) Els socis d’aquest projecte veritablement nacional hi tenen noms i cognoms: al Principat, la Intersindical Alternativa de Catalunya (IAC: CATAC, USTEC, CAU); al sud, el Sindicat de Treballadors de l’Ensenyament (STEPV)-Intersindical Valenciana; i a la Catalunya Insular, el sindicat de Treballadors de les Illes Balears (STB). Tots ells amb uns 20.000 afiliats i presència arreu del país i també en les seves principals ciutats i àrees metropolitanes (Alacant, València, Castellò, Ciutat de Mallorca, Tarragona, Girona, Barcelona). Quant al nord, la realitat esdevé, a hores d’ara, un erm sindicalment parlant (...) A PARTIR D’AQUÍ, LA COS HAURIA DE FEDERAR-SE ALS ESMENTATS POLS SINDICALS, tot actuant al seu si com a nucli articulador d’un procés llarg i complex de nacionalització d’aquell sindicalisme i de sindicalització de l’independentisme bo i incorporant-lo a aquesta dinàmica confluent" (revista LLUITA, núm 204, novembre de 1998, pàg. 9, dipòsit legal: B-13909-79).

Per tot això, entenem que la secció de presons de CATAC ha de convocar urgentment una assemblea extraordinària on els seu dirigents, que coneixen perfectament aquests fets perquè han rebut la corresponent informació que ADECAF els ha tramès via burofax, i perquè l’han reconegut en la mateixa querella on afirmen sentir-se difamats, expliquin als funcionaris de presons a quina mena de joc estan jugant.

Barcelona, 11 de setembre de 2000