1. La lluita contra l’estigma social que pateix el funcionari de presons. L’estigma no perjudica només el personal uniformat sinó que és un gran obstacle per a la rehabilitació dels interns. Si es vol fer realitat l’article 25.2 de la Constitució, és necessari que el personal de vigilància superi la imatge social del carceller. Això sols es podrà aconseguir quan l’administració de la Generalitat entengui el problema i vulgui afrontar-lo. El funcionari de presons ha de ser un membre real de la societat catalana, una figura que inspira orgull, no vergonya com fins ara. Aquesta fita comporta la recuperació de l’autoritat moral que li correspon, una circumstància que sols s’esdevindrà en el moment que l’estigma ja sigui història en les consciències dels polítics que van patir la presó franquista i ens contemplen, per aquest motiu, amb una barreja de malfiança i fàstic.

2. La incorporació del funcionari de vigilància a les funcions pedagògiques. Conditio sine qua non per a superar l’estigma, és que el funcionari esdevingui també educador. L’administració ha d’aprofitar el potencial humà del personal uniformat incorporant-lo al projecte de rehabilitació. Tanmateix, perquè això sigui possible, el funcionari ha de voler incorporar-s’hi. És, a més, necessari mantenir l’uniforme: si aconseguim que l’intern identifiqui les tasques educatives i de tractament amb l’uniforme, pot aprendre a respectar-lo, i com que aquest és una representació simbòlica de la llei, potser acabi assumint-la (és per això que rebutgem la figura del tècnic formador, de CCOO, perquè no integra les funcions pedagògiques al col·lectiu de vigilància, sinó que funda un nou col·lectiu sense uniforme, un esglaó intermedi entre el tractament i el règim, traspassant l’estigma del carceller al personal del grup D que llavors continuaria desenvolupant les funcions de l’antic grup C amb menys nivell acadèmic, és a dir, com a mers "goril·les" i bidells, auxiliars dels "autèntics professionals" amb jaqueta de pana, ulleres i carpeta).

3. La definició d’un nou projecte educatiu i de reinserció. És necessari dissenyar un nou projecte educatiu i de reinserció que superi tant les influències negatives de les filosofies crítiques, que legitimen les activitats transgressives i delictives, com els plantejaments clàssics i positivistes que han possibilitat, amb totes les seves deficiències i fracassos, el predomini cultural de la criminologia marxista i de la doctrina abolicionista sobre les presons. En definitiva, cal trencar d’un cop amb l’anomenada escola de l’etiquetatge i la totalitat del paradigma del control social, del qual el filòsof francès Michel Foucault, ha esdevingut la màxima expressió. Aquest nou projecte ha de rebutjar i superar tots els plantejaments ideològics que exoneren l’intern de la seva responsabilitat com a delinqüent. És clar que no es poden obviar les dificultats i condicionaments socials amb els quals s’han hagut d’enfrontar molts interns; tanmateix, dient-los que són víctimes de la societat o que les presons representen marcs institucionals al servei d’un sistema repressiu no se’ls rehabilita, sinó que se’ls reforça ideològicament en llurs postures. Només des de la consciència de què l’home és capaç de superar tots els condicionaments socials, culturals i econòmics i que cadascú és responsable del que fa, es poden forjar els instruments necessaris perquè les persones menys afavorides per l’estructura social i que per aquesta raó han pogut veure’s abocades a la delinqüència, refacin la seva vida harmònicament amb la societat i amb si mateixes. Aquest projecte educatiu s’ha de definir en estudis teòrics i concretar a través de diferents programes d’intervenció que incorporin tots els estaments i professionals de les presons.

4. La creació d’òrgans especialitzats en la formació dels funcionaris tant en tasques educatives com de seguretat. La qualitat de la formació que actualment reben els funcionaris de presons és una prova escandalosa del menyspreu polític que pateix el nostre col·lectiu. Tanmateix, la formació dels funcionaris pel que fa a l’assoliment de funcions educatives és un element indispensable perquè el projecte de rehabilitació pugui reeixir. Això no implica la descura formativa en tasques de seguretat, ans al contrari: cal cercar la plena professionalització del funcionari de presons en tots els aspectes de les seves funcions, i les de seguretat, per exemple en relació a la lluita contra el tràfic de drogues, són encara molt lluny d’haver assolit un nivell satisfactori. Per tant, entenem que aquesta formació hauria de ser constant, anual i obligatòria i desenvolupar-se dins l’horari laboral. A més, l’administració hauria d’oferir una formació voluntària fora d’hores de treball per tothom que volgués aprofundir en qualsevol tema relacionat amb l’àmbit delinqüencial i penitenciari. Aquests òrgans podrien dependre del Centre d’Estudis Jurídics i de Formació Especialitzada, però caldria anar pensant en la fundació d’una Escola Penitenciària Catalana.

5. La catalanització dels funcionaris de presons i la seva incorporació quant treballadors de ple dret a les institucions catalanes. Això implicaria, per exemple, que al treballador uniformat se li reconegui el currículum pedagògic del temps treballat a un centre penitenciari com a funcionari de vigilància i pugui accedir, per concurs, a altres àmbits de l’administració en igualtat amb la resta de funcionaris que hagin desenvolupat funcions educatives. Que els funcionaris de presons han de deixar, d’una vegada, de ser un col·lectiu marginat per l’administració catalana implicaria també el desbloqueig de la mobilitat als cossos generals. Tanmateix, aquestes fites sols s’assoliran quan els funcionaris de presons s’identifiquin plenament amb la Generalitat des del punt de vista de la catalanització lingüística i cívica, dels objectius marcats per la Constitució en matèria de rehabilitació i de la superació de la figura, franquista i reaccionària, del carceller ultra de mano dura, que certs sindicats han fomentat com a paradigma del que ha de ser una reivindicació laboral radical i genuïna.

6. La creació d’unitats especialitzades en la lluita contra la introducció de droga a les presons. Haurien d’estar formades per autèntics tècnics amb titulació superior, entrenats i dotats dels recursos suficients per combatre l’entrada i el consum de droga, tot procurant que es respectin al màxim els drets dels interns. Creiem que el consum de droga és un dels principals obstacles per la reincorporació de l’intern a la societat, car l’incapacita per portar una relació social normal i, sobretot, per assumir responsabilitats familiars i laborals. El consum de droga converteix les persones en subjectes incapaços de valer-se per si mateixos. Tanmateix, l’administració no ha fet gairebé res per aturar el tràfic en les presons. S’ha d’exigir que ho faci d’una vegada, enlloc de lamentar-se sobre la impossibilitat de solucionar el problema. L’elaboració d’un programa de seguretat interior contra la droga és una tasca que hem d’assumir tots plegats.

7. La lluita contra la construcció de grans centres. Les grans presons dificulten greument qualsevol tasca de reeducació en la mesura que generen àmbits socials que reprodueixen els valors legitimadors de la delinqüència. Per això, cal adoptar mesures reivindicatives perquè la Generalitat no torni a construir centres tan grans que facin possible l’aparició d’immensos mercats i les corresponents xarxes mafioses de tràfic de drogues. La presó hauria de ser el lloc on s’allibera les persones de la funesta influència de la subcultura delinqüencial, però s’ha convertit en l’instrument més eficaç de transmissió d’aquests valors. Avui dia qui més "educa" els interns són altres interns, i mentre no s’acabi amb aquesta funesta espiral, la rehabilitació no deixarà de ser una utopia. Si per qüestions econòmiques no es poguessin construir centres més petits, la nostra tasca consistiria a evitar que es tornessin a reproduir abominacions arquitectòniques pseudo-progressistes com ara el model "comunitari" de Brians, i es construïssin mòduls molt més petits, distribuïts, a poder ser, radialment (model "panòptic").