FIGUEROLA, RETRAT DEL DEMAGOG

La majoria de la gent se sent sorpresa quan esclata un escàndol de corrupció que afecta un polític. De la nit al dia un senyor que era batlle, tinent d’alcalde o regidor, conegut a tot el poble, apareix detingut per la policia i el daltabaix sembla sobtat: de representant públic a delinqüent, sense transició. Es tracta d’un fracàs de la democràcia, perquè els ciutadans han estat enganyats i no han funcionat els sedassos que haurien d’impedir a aquests individus ficar les mans a les institucions. Però si haguéssim estat més atents a fets que ja anuncien des del punt de vista de l’ètica i la moral la manera de ser de les persones, potser s’hauria evitat el desastre. Evidentment, tot i que la delinqüència sempre és immoral, la immoralitat no porta necessàriament a la delinqüència. El que passa és el següent: qui es comporta de manera immoral ja no hauria de gaudir de la nostra confiança pública. Per pura prevenció. Entenc que la mentida, l’engany i la manipulació són les formes més habituals de manca d’ètica que hom detecta entre els polítics i els qui volen viure de la política. I és també el cas del Sr. Mateu Figuerola i Niubó: que jo sàpiga, no ha comés cap delicte, però la seva forma de menystenir la veritat, el col·loca fora dels paràmetres de seguretat d’una política democràtica que hauria de caracteritzar-se per la transparència institucional. En el present article demostraré que el Sr. Figuerola menteix. Seran els ciutadans de Cervera i de tota la comarca de La Segarra els qui decideixin si una persona així els mereix cap confiança com a representant del poble.

El Sr. Figuerola afirma que m’ha expulsat del Partit per Catalunya o, més ben dit, que pensava expulsar-me el dia 7 de febrer de 2009 en una reunió del Consell Nacional i que jo, assabentat dels fets, em vaig donar de baixa la vigília. Pot mostrar el document de 6 o 7 de febrer on jo dimiteixo amb aquesta data? Sap que un expedient ha de ser comunicat a l’afectat i que haurà de poder presentar davant el jutge la notificació amb la meva signatura de recepció? Ho falsificarà tot plegat? Malauradament per a president del PxCat, vaig renunciar a tots els meus càrrecs al partit el 13 de gener de 2009 i així ho vaig informar al setmanari La Veu de la Segarra, que publicà la notícia amb data de 16 de gener, fet que es pot comprovar a l’hemeroteca. Quan vaig decidir-me a dimitir, no tenia cap expedient obert, ni cap comunicació del partit, verbal o escrita, sobre fets suposadament subjectes a sanció disciplinària. En realitat, mai no l’he tinguda i encara avui espero una crítica de la meva feina per part del Sr. Figuerola. No sols menteix, sinó que lesiona greument el meu honor en parlar de suposades declaracions antisemites i de la meva defensa del terrorisme de Hamas, és a dir, en imputar-me, sense presentar cap prova que ho acrediti, pautes de conducta clarament delictives que el poden portar davant dels tribunals si no rectifica. Ara bé, que s’amaga darrere d’aquesta lamentable, anticatòlica i immoral manera de fer?

Fins la meva dimissió voluntària he estat secretari de formació, estudis i programes del PxCat, entre altres càrrecs. Vaig redactar la Norma Fonamental que fou aprovada per majoria aclaparadora en el Congrés Fundacional, el 13 de gener de 2008. En aquest document volia fixar les bases ideològiques per donar una resposta d’esquerres a l’actual política d’immigració liberal, definint el projecte com a “partit dels  treballadors” i condemnant tota forma de racisme i xenofòbia (inclosa l’islamofòbia). En el Consell Nacional del 5 de juliol de 2008 vaig presentar una ponència d’estratègia i tàctica en la qual, en coherència amb el programa, reclamava la pública reivindicació del partit com a formació de centre-esquerra; vaig argumentar i fonamentar que els principals perjudicats per la política d’immigració liberal –la globalització i el mercat mundial- eren els treballadors i no les classes mitjanes, de manera que no podíem continuar definint-nos estatutàriament com a partit de “centre liberal”. Figuerola fou incapaç de rebatre’m i ni tan sols de respondre als meus arguments, de manera que l’acte va concloure amb una crisi oberta que provocaria les primeres baixes a l’executiva (per exemple, la del secretari d’acció política i desenes d’afiliats de la zona obrera de Cerdanyola). Aquell mateix dia, el “president” em va prometre resoldre la situació modificant els estatuts i adaptant-los al programa, com era legalment preceptiu, però em va enganyar un cop més. A partir del setembre de 2008 li vaig demanar repetides vegades, com puc provar documentalment, una resposta per escrit a les qüestions plantejades, però durant els quatre mesos següents no va contestar a cap dels e-mails que li vaig enviar, perquè era incapaç de fer una defensa raonada del centre liberal i preferia callar abans de palesar la seva ignorància i incompetència gairebé totals. Finalment,  el 13 de gener de 2009 vaig detectar a la web del partit una nota de premsa d’extrema dreta farcida de faltes d’ortografia en la qual es defensava la criminal política d’Israel a Gaza, la qual, com tothom sap, ha estat condemnada per l’ONU; va ser en aquell moment quan, davant d’una  vergonyosa islamofòbia que accepta l’extermini massiu de nens i dones embarassades, vaig dimitir de forma fulminant, publicant la corresponent protesta que acredita la veritat del que dic. Com que no va fer cas de la meva dimissió i va continuar sense respondre’m –la prepotència d’aquest senyor no té límits-, em vaig donar de baixa del partit per e-mail el 22 de gener. Quan va veure publicada la nota de premsa a La Veu de la Segarra amb la meva dimissió, Figuerola em va trucar i es va justificar pel llarg silenci al·legant problemes personals. Un cop més es va comprometre a redreçar la situació i vaig condicionar el meu retorn al partit –jo ja era fora- a un canvi radical en les pautes de funcionament de l’organització. Però poc després vaig detectar una nova nota de premsa dretanista i barroera, redactada un cop més pel seu compte i contra la ideologia del programa vigent, en la qual reclamava la desregulació laboral –dit breument, el lliure acomiadament del treballador- com a mesura davant la crisi econòmica. Tot seguit li vaig trucar i el molt covard no es va posar al telèfon, de manera que vaig enviar-li un darrer e-mail on li deia que la meva baixa era ja irrevocable i que no em plantejava ni de conya retornar a un partit així.

En definitiva, Figuerola menteix de forma extremadament indigna quan afirma que em vaig donar de baixa sabent que tenia obert un expedient d’expulsió, perquè mai m’ha comunicat l’existència de l’expedient, ni de les faltes suposadament comeses; però, en qualsevol cas no es pot expulsar amb data de 7 de febrer algú que ja s’ha donat de baixa el gener i ha ratificat aquesta baixa repetides vegades abans d’arribar a final de mes. D’altra banda, com tothom sap, un expedient no es pot resoldre en un dia, s’ha de lliurar a l’expedientat, han de provar-se els fets imputats i existeix un dret de defensa. En cas contrari no seria legal. Ara bé, aquest procés, regulat pel dret administratiu, dura mesos sencers. El que passa és que el suposat expedient no existeix ni ha existit mai, és només la coartada fraudulenta que el Sr. Figuerola  s’ha inventat per enganyar els ciutadans sobre el que realment ha passat, perquè la veritable història de la dimissió de “l’ideòleg” del Partit per Catalunya, Jaume Farrerons,  no deixa al “president” a gaire ben parat. Amb la seva forma d’actuar, el Sr. Figuerola ha demostrat, en efecte, que: 1/ és un personatge sense formació, un ignorant que desconeix totes les matèries d’interès polític i que, per tant, no pot dirigir un partit sinó de forma antidemocràtica i sense que cap evidència escrita pugui provar les seves brutals empatollades; és per aquest motiu que no respon mai als e-mails; 2/ és un incompetent que no sap gestionar un grup de 40 afiliats, no té cap capacitat de treball, es passa el dia al bar i deixa penjat durant 4 mesos un partit, amb seu al garatge de casa seva, on figura com a leader inqüestionable; 4/ és una persona disposada a mentir fins a extrems escandalosos que vulneren tot principi ètic o religiós de veracitat i que, per tant, la fan poc digna de confiança política. He lliurat a la redacció de La Veu de la Segarra tota la documentació que acredita el que acabo de dir. Ara, que aquest mecànic amb aires de cacic torni a repetir que m’ha expulsat per “nazi” (el mateix insult que el PP va etzibar-li a en Saura per no voler celebrar el Dia de l’Holocaust mentre Israel massacrava Gaza), a veure si encara s’ho creu algú.  

Jaume Farrerons

Ex secretari de premsa, estudis i programes del Partit per Catalunya