EL TRIANGLE, 15/6/2004

 

Exconserge municipal a Sant Cugat

 

“Em van fer fora per un acte de revenja”

 

Amb l’acomiadament de’n Novoa, l’Ajuntament de Sant Cugat del Vallès no només ha perdut un conserge, sinó un home savi: astròleg, alquimista i un cercador espiritual de la quinta essència. Massa coses per a un ajuntament de CiU, que no es caracteritza per buscar la pedra filosofal sinó per convertir el arbres en pedres.

 

Dionisio Giménez

 

BARCELONA

 

Si fem cas el principi de l’Ars Magna –el flux de l’energia Còsmica, aquell que busca el cor dels éssers i les coses-, aquest exempleat municipal de 63 anys tenia menys futur amb un equip de govern convergent que Donald Rumsfeld a un picnic de pacifistes. I és clar, el va acomiadar. I l’home savi va haver de anar-se’n amb el calidoscopi cap a una altra banda per veure en el fragments de colors un horitzó de grues i excavadores, “Déu meu! El que han fet a la plaça d’Octavià no té nom. I el que han fet a Can Busquets encara menys”.

 

Un conserge –exconserge en l’actualitat- no pot dir aquestes coses. Perquè el conserge és aquella persona que domina les entrades, els passadissos, les escales, els qui obren i tanquen la porta, els qui encenen i tanquen els llums, el qui saluden l’equip de govern amb amabilitat i, si és possible, fent un gest amb la gorra d’empleat municipal –si la té-, els qui arriben abans i se’n van més tard, els qui dirigeixen les queixes dels usuaris rera l’antiga finestra que avui és un departament envoltat de vidres amb números digitals on pampallugen els torns.

 

Un funcionari no pot dir mai “aquí el que està passant és que s’estan carregant el centre històric de la ciutat, i si segueixen així acabaran convertint el monestir de Sant Cugat en un magatzem per materials per a la construcció”. Una frase així és una obscenitat per un equip de govern, una manca d confiança i fins i tot, si es vol, una transgressió contractual.

La biografia de Josep Maria Novoa no té pèrdua. Va se enginyer tèxtil, topògraf, porter de nit, terapeuta, fabricant de telescopis, filòsof, naturalista (té els millors geranis de Sant Cugat i l’heura es fica literalment per la porta de casa seva), estudiós de l’energia cognitiva, i artesà especialista en la fabricació de flautes travesseres. “El meu somni és convertir la matèria cega en llum espiritual –em diu- i la flauta –afegeix-, la del Barroc, serveix per això: és més que un instrument de música, és una canço a la totalitat de l’amor”.

 

En altres paraules, Novoa ha treballat en tot allò que en els nostres temps està destinat al fracàs. Però va aprovar les oposicions a personal subaltern a l’Ajuntament de Sant Cugat. Va ser el primer a molta distància de tots els qui aspiraven  la plaça.

 

I així, el 4 d’octubre de 2001, després de molts treballs ocasionals, firmava un contracte indefinit amb l’administració municipal, però quan encara no havien passat dos mesos, el 24 de desembre, li va arribar en forma de felicitació nadalenca  la carta d’acomiadament per “transgressió de la bona fe contractual i abús de confiança en el desenvolupament de la feina”, segons el text del decret signat per l’alcalde Lluís Recoder.

 

L’argument adduït per prendre una decisió tan dràstica fou que “el conserge no va encendre el llum de l’escala del col·legi i per aquest motiu una alumna va patir un accident”. A la demanda que va presentar el treballador davant del jutjat social número I de Terrassa, li va correspondre –en opinió del seu advocat- una sentència favorable exemplar.

 

“La conducta de l’Administració –diu el text judicial- representa una lesió dels drets fonamentals del treballador a la igualtat d’accés a les funcions i càrrecs públics d’acord amb els principis de mèrit i capacitat, que inclouen la permanència a la funció pública, excepte que una causa justificada ho impedeixi, perquè si així fos l’exercici de tals drets esdevindria il·lusori davant de comportaments de l’Administració com el que concorre en aquest cas”.

 

Josep Novoa va ser readmès al seu lloc de treball però, paral·lelament, l’Ajuntament Vallesà recorria la sentència a la sala social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. Aquest tribunal va fallar també la improcedència de l’acomiadament, tot i que de forma sorprenent obria la porta a l’administració local per tornar a acomiadar el treballador.

 

I això va ser exactament el que va fer l’Ajuntament. Ho va fer tot i l’argument exhibit pel cap de recursos humans, Feliu Guillaumes, que li va dir al conserge, segons el testimoni d’aquest: “Del treball que has fet no en tinc cap queixa, però com que has reclamat no tinc cap altre remei que fer-te fora”.

 

El 3 d’abril de 2002 Novoa protocolitzava una carta enviada a l’alcalde en la que deia: “... espero poder defensar dignament la plaça que he  obtingut per oposició pública i que no em pot ser arrabassada sense cap justificació [...]. Com vostè sap, el poble català ha hagut de lluitar molt per recuperar unes institucions que van lligades històricament a les llibertats i el respecte dels drets individuals”.

 

“Pero després de vint anys –continuava la carta de Novoa-, molta gent ha començat a pensar que ha Catalunya el poder no se sotmet a la llei sinó als interessos de certes famílies i a una xarxa d’influències que controla els mitjans de comunicació [...]. En tant que alcalde de Convergència i unió, vostè ha de saber que els fets que denuncio són molt possiblement el resultat de una revenja personal de certa família de Sant Cugat del Vallès vinculada al seu partit”.