AVUI, 3 /6/2002
"La presó no serveix"
Dimarts a les cinc de la tarda. El local de la Coordinadora Contra la Marginació de Cornellà celebra una assemblea extraordinària amb un únic punt a l'ordre del dia: la situació a les presons catalanes i el motí a Quatre Camins. A l'assemblea hi assisteixen una vintena de persones, entre elles exinterns i voluntaris de l'associació. La majoria, però, són dones que tenen els seus fills a la presó, com és el cas de la presidenta de la Coordinadora, Manuela Díaz, que inicia la seva intervenció afirmant que el motí que va tenir lloc al centre penitenciari de La Roca era previsible: “ja se sabia que passaria”, va dir.
La Coordinadora denuncia la tensió que es viu a moltes presons i que ahir va provocar un nou incident a Quatre Camins quan un pres es va enfrontar a un funcionari, li va robar les claus i va obrir tres cel·les. Els fets no van passar d'aquí i el pres va ser reduït pels funcionaris.
La Coordinadora, creada el 1990, treballa donant suport als presos i les seves famílies, tant dins com fora de la presó, fent visites als interns i facilitant assistència jurídica i eines per a la seva reinserció laboral i social. La coordinadora és molt crítica amb l'actual sistema penitenciari i comparteix les reivindicacions que van plantejar els interns que van protagonitzar el motí. Ho diuen sense embuts. Moltes d'aquestes reivindicacions -va explicar el secretari de la Coordinadora, Josep Maria Rambla-, ja les van exposar l'abril passat a la Comissió de Justícia del Parlament: desmassificació de les presons, millores de les condicions sanitàries i higièniques dels centres, excarceració d'interns amb malalties terminals, remuneració de les feines que fan a la presó i millora del sou que cobren quan treballen per empreses alienes, etc. A aquestes demandes se suma l'abolició del FIES, un règim d'aïllament extrem dels interns -tancats 23 hores- que pel que sembla s'aplica de forma encoberta a les presons catalanes, extrem que sempre ha negat Justícia.
La Coordinadora, sosté Rambla, no s'ha sentit al·ludida quan, tant el conseller de Justícia, Josep Guàrdia, com els sindicats de funcionaris de presons han assegurat que darrere de les protestes i el motí hi ha grup de suport a presos antisistema que atien el malestar als centres. “No és un problema de grups antisitema que estiguin complicant les coses”, sosté Rambla. El problema es, al seu parer, la situació mateixa de les presons.
“El qui entra a la presó en surt rebentat”, proclama Manuela Díaz a l'assemblea. Les presons, assegura, no estan preparades per donar atenció als interns, la majoria del quals, assenyala, estan malalts. Hi ha pocs funcionaris i “estan saturats”. I el que al seu parer és més greu és que no es treballa per a la seva rehabilitació i per donar-los una sortida laboral quan surten de la presó. Jordi ho va tenir negre per trobar feina quan fa tres anys va quedar en llibertat condicional després de passar dotze anys a la presó. Des de l'administració no li van aconseguir un lloc de treball, va ser gràcies “a entitats base com la coordinadora”. Reconeix, com ha estat apuntat pels responsables de Justícia, que l'actual Codi Penal, que no preveu reduccions de condemna per treball i bon comportament, ha fet que els presos “s'abandonin” davant la manca de perspectives de sortir abans en llibertat.
“Nosaltres no creiem en les presons”, assegura Pedro Carrión, membre de la Coordinadora, “és el càstig i el patiment, no la rehabilitació”. Durant la reunió, Carrión va fer un diagnòstic catastrofista sobre la situació de les presons i sosté que l'elevat índex de reincidència del presos demostra que la política penitenciària, que té com a objectiu la reinserció, no funciona. “La presó no serveix”, conclou.