AVUI, 11/08/03
El 30% del presos són estrangers
El màxim responsable de les presons denuncia el fracàs de les polítiques d'estrangeria.
La nova immigració està transformant tots els estadis de la societat. L'arribada al país amb poc temps de milers de persones està obligant a adaptar, a marxes forçades, l'oferta educativa o l'assistència sanitària, per citar només dos àmbits que s'han vist directament afectats pel fenomen. El món penitenciari tampoc s'escapa d'aquesta lenta però incessant transformació, fins al punt que actualment el trenta per cent del total de 7.300 interns de les presons catalanes ja són estrangers, un percentatge que no ha parat de créixer des l'any 2000.
Deixant al marge el perillós discurs polític dels que volen equiparar emigració amb delinqüència, els números freds indiquen que el nombre d'estrangers empresonats seguirà creixent. Un exemple d'això és que des del gener d'aquest any fins al 30 de juny, del total de persones que van ingressar a les presons, el 46,5 per cent eren estrangers, quan només fa tres anys aquest percentatge es va situar en el 29 per cent. Un altre indicador explica que durant els primers sis mesos de l'any els presos de nacionalitat espanyola han crescut un 7 per cent, mentre que durant el mateix període els estrangers han augmentat un 54,6 per cent.
Percentatges invertits
La relació de presos amb passaport espanyol i presos estrangers s'inverteix en dos centres, on ja són majoria aquest últim col·lectiu. Aquest és el cas de la presó de Joves i la de Figueres. En el capítol dels presos preventius -persones que esperen ser jutjades a Catalunya- els estrangers també superen el col·lectiu dels espanyols.
L'incessant creixement de la població reclusa i la seva incidència en la gestió dels recursos penitenciaris va ser analitzada a principis de mes en una reunió de tots els directors de presons catalanes. El màxim responsable de la política penitenciària del govern, Ramon Parés, reconeix que "el pes dels estrangers és cada dia més gran" i atribueix aquest fet "a una mala gestió de les polítiques d'estrangeria". Parés adverteix que les "presons no són cap servei social" i qualifica de "desastre el fet que a les nostres presons hi ha hagi 2.100 presos estrangers".
La radiografia del pres estranger que compleix condemna a Catalunya dibuixa un home -entre les dones preses només el 6 per cent són de fora- jove que procedeix d'un dels països del Magrib i que ha comès algun delicte relacionat amb el tràfic de drogues. Per països, són majoria els marroquins, seguits dels algerians, els colombians i, en quarta posició i en constant creixement, hi ha els romanesos.
El lladre que va venir de l'Est
El fet que Romania ocupi un lloc tan destacat en el rànquing de reclusos estrangers no és un fet gratuït, sinó que respon a la irrupció de la delinqüència provinent dels països de l'Est. Actualment a les presons de Catalunya hi ha uns 140 ciutadans provinents dels antics països de dominació soviètica, 90 dels quals són romanesos. Es tracta, en molts casos, de bandes organitzades, amb un alt nivell de professionalització, que, quan són desarticulades per la policia i els seus membres arriben a la presó, reben un seguiment especial.
Les singulars característiques d'aquests delinqüents, amb una alta disciplina de grup pel fet que molts provenen de l'exèrcit o són expolicies, fa desaconsellable que puguin coincidir a la presó i per això se'ls disgrega per evitar, sobretot, que puguin continuar en contacte amb el cap de l'organització. Tot i que es tracta de personatges durs, s'adapten amb facilitat al règim penitenciari i "molts d'ells es posen a treballar des del primer dia", explica Ramon Parés.
L'adaptació al règim penitenciari és la constant entre els diversos col·lectius d'estrangers. "La convivència és bona", afirma Ramon Parés, que recorda que dins de les presons no es dóna cap tracte diferencial a ningú per raó del seu passaport. L'únic element que trenca aquesta norma és als menjadors, on s'ofereix un menú normal i un menú musulmà per als reclusos que segueixen la religió islàmica.