Un total de tretze reclusos han formalitzat l'acusació davant el jutjat de Granollers que investiga el cas.
El subdirector cessat a Quatre Camins admet que duia una porra de defensa però nega que la fes servir amb els interns.

Jordi Panyella

BARCELONA

Dos presos que es troben ingressats al centre penitenciari de Ponent, a Lleida, van presentar ahir denúncia pels suposats maltractaments de què van ser víctimes hores després de participar en el motí de Quatre Camins, el 30 d'abril passat. Amb aquestes, el nombre de denúncies formalitzades al jutjat de Granollers que investiga el cas pugen a tretze. Coincidint amb les dues noves denúncies, l'exsubdirector mèdic de la presó de la Roca, Xavier Martínez, va comparèixer ahir al matí en roda de premsa per explicar que el dia dels fets portava una porra de defensa que no va fer servir i per informar que a causa de les amenaces de mort que ha rebut ha demanat protecció a la Fiscalia. Martínez va ser rellevat del càrrec -oficialment es va perdre la confiança en ell- després que aparegués en l'informe intern elaborat pel departament de Justícia sobre les suposades pallisses als presos.

De les dues denúncies presentades ahir, una és bastant completa i aporta dades que permetrien identificar fins a nou funcionaris suposadament implicats en els fets. Cinc d'aquests funcionaris treballen a Quatre Camins, dos a la presó Model de Barcelona i els altres dos a Ponent. Segons manté aquest reclús en la seva denúncia, no només va ser agredit en el moment de sortir de la presó de la Roca, sinó també al centre penitenciari de Barcelona i al de Lleida, on va ser traslladat posteriorment.

Les denúncies es van presentar davant el jutjat de guàrdia de Granollers, que ara les haurà de traslladar al jutjat d'instrucció número 3 de la capital vallesana, que instrueix el cas. La seva titular, Anna Rodríguez, es va traslladar ahir a la presó Model de Barcelona, on va prendre declaració a onze presos. Després d'interrogar els funcionaris que van ser testimonis del motí, la jutge ha iniciat ara una ronda per diverses presons catalanes on es van traslladar els reclusos implicats en els incidents.

Els interrogatoris van començar el 9 de juliol amb tretze reclusos ingressats a Can Brians. Divendres passat la comitiva -jutge, fiscal i advocats- va anar a Lleida, on es van entrevistar amb onze presos, els mateixos que ahir van ser interrogats a la Model. En tots els casos, la declaració es divideix en dues parts. Primer es pregunta al pres sobre el seu grau de participació en el motí i després per les suposades pallisses que hauria rebut. Encara no han estat interrogats deu presos que es troben repartits per les presons de Tarragona, Girona, Trinitat i Quatre Camins.

Fonts coneixedores de la investigació han explicat que diversos reclusos han identificat l'exsubdirector mèdic de Quatre Camins, Xavier Martínez, com una de les persones que els van agredir en el moment de ser traslladats a altres presons. Altres presos també han apuntat a un altre comandament de la presó com un dels presumptes agressors. Segons les mateixes fonts, en els interrogatoris la fiscalia colla molt els presos quan són interrogats pels incidents del motí i es manté quasi al marge de l'interrogatori quan se'ls pregunta per les suposades pallisses. La investigació judicial del cas serà llarga, ja que les declaracions als funcionaris sobre les lesions als interns no està previst fer-les fins al setembre.

"Instal·lat en la por"

Per la seva part, el metge Xavier Martínez va trencar ahir públicament el seu silenci per denunciar que se sent injustament tractat per la de Justícia, que "el dia d'avui encara no m'ha explicat de forma motivada els motius del meu cessament". El metge va relatar la seva actuació a Quatre Camins el dia del motí i va reconèixer que en el moment del trasllat portava una porra de defensa. "Però no la vaig usar en cap moment, ni vaig veure cap funcionari que utilitzés els mitjans coercitius de forma il·legal", va puntualitzar.

El metge considera que la conselleria l'ha fet servir de cap de turc i que des que es va ventilar el seu nom s'ha vist obligat a dur "una vida nòmada", desplaçant-se constantment i prenent precaucions per les amenaces de mort que ha rebut. Aquest fet el va portar ahir a presentar-se davant la fiscalia del Tribunal Superior de Justícia, on va demanar protecció personal.