20 MINUTOS,  6/7/2004

 

JUSTÍCIA DETECTA VUIT MANERES D’ENTRADA DE DROGA A LES PRESONS

 

 

 

La Conselleria nega que funcionaris participin en xarxes habitualment però admet relaxació en el control als presos

 

MARTA RODRÍGUEZ

 

La conselleria de Justícia ha detectat fins a vuit canals diferents per introduir a les presons estupefaents i alcohol, que conjugades amb la relaxació del funcionaris comporta que aquestes substàncies campin per l’interior dels murs penitenciaris. Les trobades amb la parella i amb els familiars, així com els reingressos d’interns són les dues vies efectives per aconseguir entrar més quantitat de droga. N’hi ha d’altres amb la mateixa sofisticació, com les cartes i els paquets que reben els reclusos, les mercaderies que arriben als tallers o el llançament d’objectes per sobre dels murs.

 

Anècdota

 

Desmentint algunes veus, el Conseller Josep Maria Vallès va descartar que hi hagi funcionaris integrats en xarxes o que siguin una de les vies “habituals” de la introducció de drogues i va limitar alguns casos de conductes aïllades.

 

Més enllà d’aquesta participació “anecdòtica” en el negoci de la droga, l’informe sí que estira les orelles als funcionaris perquè sovint es relaxen a l’hora d’escorcollar els presos que reingressen després d’un permís. La Conselleria admet que les drogues són un “risc” que cal assumir en un sistema que aposta per la reinserció i els règims oberts.

 

 Per frenar la droga, la Conselleria va anunciar un major zel en els escorcolls a interns, controls als funcionaris i treballadors, més càmeres i l’augment de l’ús de la brigada canina als centres.

  

28 casos de maltractaments

 

Un altre informe de Justícia confirma que alguns funcionaris es van excedir en la seva força i van maltractar 28 presos després del motí de Quatre Camins, la nit del 30 d’abril. La Conselleria assegura desconèixer quants ni quins funcionaris van colpejar els presos i admet que ha fet l’informe sense interrogar cap treballador. El conseller va insistir que són “conductes aïllades” atribuïbles, en part a la falta d’un protocol que indiqui com actuar en aquests casos.