CCOO alerta de la massificació dels centres penitenciaris catalans, que el mes de maig acollien 7.240 interns, i denuncia la precarietat del mòduls provisionals que està construint el Govern de la Generalitat, que titlla “autèntica xapussa”.

Roger Palà

SANT ESTEVE SESROVIRES

Les presons catalanes estan a petar, i les solucions que proposa la conselleria de Justícia i Interior, encapçalada per Núria de Gispert, semblen no satisfer els funcionaris que hi treballen. Un exemple: la construcció de dos mòduls prefabricats de règim semiobert als centres de Can Brians i Quatre Camins, que CCOO titlla d' “autèntica xapussa”.

Els nous mòduls - “barracons”, segons CCOO – està previst que entrin en funcionament entre agost i setembre, i tindran capacitat per a 350 interns cadascun. Xavier Navarro, portaveu de Comissions a l'administració penitenciària, explica que “en principi es tracta de mòduls provisionals, però saben per experiència que la Generalitat tot allò que fa provisional acaba convertint-ho en definitiu”. Segons CCOO, els equipaments “no reuneixen requisits per poder-los considerar una instal·lació penitenciària moderna”. El sindicat denúncia “la manca de previsions en aspectes de seguretat, personal i infraestructures”.

Entre d'altres qüestions, esmenta que les instal·lacions estan fora del perímetre de seguretat de les presons, que les cel·les seran per a quatre interns, i que no està prevista cap instal·lació per a vis a vis, comunicacions orals o activitats esportives. Això, sense tenir en compte la calor sufocant a l'estiu i el fred a l'hivern, i les més que previsibles goteres. Segons CCOO, els interns dels nous mòduls “tindran menys drets, menys activitats i menys formació que la resta de presos”.

Un portaveu del departament de Justícia explica que el mòduls “responen a una inquietud del Govern per donar resposta a l'augment de la població reclusa”. Es tracta d'una “solució d'urgència molt digna”, i remarca que en el propers tres anys està prevista la creació de 4.500 places més. Sobre la manca de seguretat denunciada per CCOO, justícia argumenta que “els mòduls són per a presos de tercer grau, que només van al centre penitenciari a dormir. No es requereix la mateixa seguretat que amb el règim tancat”.

Precedents nefastos

No és la primera vegada que el departament de Justícia de la Generalitat construeix mòduls prefabricats a les presons. L'any 92 ja en va inaugurar un a la Roca, amb motiu dels Jocs Olímpics, amb capacitat per a 400 interns. Segons explica Xavier Navarro, el barracó “va ser clausurat després d'una denúncia a la inspecció de treball: les goteres el van convertir en un espai insalubre”. Justícia argumenta que els mòduls “són de característiques diferents”, i que el de Quatre Camins va ser clausurat “per decisió expressa de l'administració”. Un altre barracó provisional, construït a Brians l'any 95, encara dura.

CCOO També denúncia que la majoria de les mesures acordades entre sindicats i administració després del motí de Quatre Camins, el 29 de maig de 2002, encara no s'han posat marxa. L'únic que ha fet el departament de Justícia, segons els sindicats, és crear una secció oberta a Quatre Camins i reconvertir dues unitats, una a Brians u una altra a la Model, en departaments especials de règim tancat (el DERT, segons els grups de suport als presos, un règim tan dur com el del FIES espanyol).

Dades alarmants

El Síndic de Greuges, Antón Canyellas, esmentava, al seu informe anual presentat al Parlament el passat dia 4, la massificació de les presons com el principal problema de l'administració penitenciaria autonòmica. Segons dades del Síndic, a 27 de novembre de 2002 el total de la població reclusa era de 6.991 interns, dels quals 1.469 eren preventius i 5.084 penats. El 10 d'octubre de 2001, la població reclusa era de 6.403 interns. Un increment del 9,18 %. Les dades que facilita CCOO, de maig de 2003, ja parlen de 7.240 interns.

Segons el Síndic, aquest increment cal buscar-lo en què la majoria del presos “compleixen condemnes d'acord amb el nou codi penal, i això fa que s'hagi reduït el nombre de persones que assoleixen la llibertat”, ja que “les penes són més elevades”: s'han endurit per alguns delictes dels més habituals, com els robatoris o el tràfic de drogues a petita escala, i s'ha eliminat la redempció de penes per treball. A més, les penes alternatives no privatives de llibertat i mecanismes com la llibertat condicional o l'indult parcial “s'apliquen tímidament”. També s'han reduït els permisos després de “l'alarma social” provocada per la fuga de Brito i Picatoste.