Polèmica: denúncia de la Plataforma Respectem el Pla del Bages

El tripartit també va pagar massa pels terrenys de la futura presó del Bages

R.P.

SANT JOAN DE VILATORRADA

La sala cinquena contenciosa administrativa del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha admès a tràmit el recurs de la Plataforma cívica Respectem el Pla del Bages contra el decret de la Generalitat de juliol de 2004 que regula la instal·lació de nous equipaments penitenciaris a Catalunya.

Amb la impugnació del decret, que estableix les línies bàsiques de l'actuació en matèria de construcció de noves presons del Govern tripartit, la Plataforma pretén evitar la instal·lació d'un centre penitenciari a San Joan de Vilatorrada, en els terrenys coneguts amb el nom del Lledoners. En l'actualitat, el projecte del centre penitenciari, que està previst que aculli 700 reclusos, està en fase al·legacions. Se n'han presentat 1.600.

Cal tenir en compte que la Fiscalia de Barcelona està investigant des del passat mes d'octubre presumptes irregularitats en la compra dels terrenys on s'havia d'ubicar inicialment la presó, que van ser adquirits per l'Institut Català del Sòl (Incasol) l'any 2003, durant el darrer mandat de CiU, a un preu molt superior a l'habitual del mercat. L'Incasol va comprar 42,3 hectàrees rústiques per 5,2 milions d'euros a l'empresa Activitats i Territori, que els havia adquirit un any abans per 1,3 milions d'euros.

Segona Compra

El Govern tripartit va descartar la construcció de la presó en aquest terrenys pel seu impacte ambiental. Així va adquirir una segon finca, confrontant a la primera, però també per un preu superior a l'original. Es tracta de 15 hectàrees de sòl rústic per els quals l'administració autonòmica ha pagat 1,08 milions d'euros (72.000 euros per hectàrea).

Aquesta xifra és molt inferior a la que va pagar CiU (124.000 euros per hectàrea) però segons Lluís Matamala, advocat de la Plataforma, “segueix estant molt per sobra dels 24.000 euros que s'estan pagant, com a màxim, pel sòl rústic del Bages”. Matamala posa com exemple “les expropiacions pels trams de la nova carretera que ha d'unir Manresa i Igualada”. Els veïns segueixen oposant-se al projecte.

Els terrenys dels Lledoners eren propietat de la societat Pronau 99 SL, gestionada per l'empresari de Manresa Jordi Mas, segons consta en el registre mercantil. Mas va adquirir els terrenys al seu propietari original l'any 2000, segons consta en el registre de la propietat de Manresa. L'empresari es dedica principalment a la construcció d'obra pública.