Joan Prieto, Comitès de Treballadors

Enguany, aquesta jornada de lluita dels treballadors ve marcada, a Catalunya, per dos esdeveniments principals: l'avenç en la confluència i la convocatòria en comú que enllesteix a Barcelona la Coordinadora Unitària, i el recentment celebrat Tercer Congrés de la COS.

Des del setembre passat, una colla d'organitzacions sindicals, una vintena, celebren trobades sovintejades per tal d'articular formes de col·laboració i confluència tant en el discurs com en la pràctica del dia a dia en la perspectiva de construcció d'un potent sindicat nacional, de classe i alternatiu. Aquesta Coordinadora Unitària, de la qual formen part entre d'altres, la COS, els CT, Intersindical Alternativa de Catalunya, Federació de Treballadors de Catalunya, SATT, COP, STAJC, etc. va decidir celebrar l'1 de Maig una acció conjunta, que en principi comptaria també, si ho vol, amb la CGT. Des del punt de vista dels objectius, tant la COS com el CT, plantegem una munió de reivindicacions a l'entorn dels quals creiem que cal dirigir l'acció sindical en els pròxims anys: reducció de jornada, lluita per la plena ocupació i contra la precarietat laboral, i construcció d'un sindicat nacional en una pàtria socialista, unificada i lliure, en constitueixen els tres vectors principals.

Per començar, jornada laboral de 35 hores per llei i sense reducció de salaris. El treball és, en una economia capitalista, un be escàs, i per això cal repartir-lo. L'evolució del treball ens mena a un mercat global, interconnectat i interdependent. Alhora que els treballadors i treballadores es troben fraccionats en un gravadal de categories. La més important de totes és l'existent entre treballadors amb feina i sense. Per aquest motiu vindiquem la plena ocupació en una societat que doni oportunitats per a guanyar-se la vida a tothom. Una altra de les fractures es troba ubicada antre la gent que té feina estable i aquells amb forces precàries. Des d'aquesta perspectiva advoquem per fomentar els contractes estables, bo i disminuint les fórmules contractuals (encarnació moderna del prestamisme laboral), tot fomentant un únic servei públic d'ocupació.

Tercer vector. De la mateixa manera que la gent nacionalment conscient ens hi hem d'abocar en els temes i les prioritats socials, el moviment obrer organitzat ha de deixar de donar l'esquema als objectius nacionals. El millor instrument per aconseguir-ho és el sindicat nacional. Un sindicalisme nacional que avui es mostra influent, decisiu en molts sectors com són l'ensenyament, la sanitat, la funció pública, i que és present arreu de la nació, llevat del desert sindical de la Catalunya Nord. Volem que aquest sindicalisme avui dispers i ideològicament tancat en l'estret i empobrit marc autonòmic, s'hi aplegui de Perpinyà a Alacant i de Maó a Fraga, a partir de forts continguts nacionals de classe i alternatius.

Finalment, tenim el Tercer Congrés de la COS. Una assemblea que marca, en la nostra opinió, un tombant històric en el sindicalisme nacional. La COS -no ho oblidem pas, únic sindicat d'àmbit nacional complert- deixa enrera la crisi que la va sotragar fortament anys enrera, i s'instal·la, amb voluntat d'esdevenir motor ideològic i sindical, en el frontispici mateix de la construcció del sindicat nacional. Aquest Congrés engega una nova etapa, de reactivació, d'enfortiment. És per això que fem una crida als i les independentistes per tal que s'afiliïn i facin costat a la COS. Sense el concurs dels treballadors i treballadores, i del sindicalisme propi i no sucursalista, la construcció nacional resultarà impracticable.

El 1r de Maig als carrers de València, Palma, Barcelona i altres ciutats catalanes, omplim d'estelades les mobilitzacions obreres! Construïm el sindicat nacional! Fem una COS forta!