Jaume Lores, escriptor

Conec Ignasi García Clavel, director general de presons de la Generalitat, des de fa molts anys. Ara els directors de les presons li preparen un homenatge, perquè fa set anys que ocupa el càrrec. Ha rebut més crítiques a la premsa que elogis i no se li fa justícia.

García Clavel és un personatge singular. Abans d'ocupar l'actual càrrec havia estat professor de diverses escoles. En una d'elles, Raimon Obiols li enviava els fills. Va tenir càrrecs de molta responsabilitat en els moviments d'Església, elegit democràticament per les associacions de laics. Quan va morir Josep Maria Pinyol, l'Ignasi Clavel el va substituir en la direcció de Franciscàlia i va salvar l'entitat i, sobretot, la seva secció destinada a trobar llocs de treball per als aturats de llarga durada. Vivia sol en un pis molt senzill. Una vegada m'hi va convidar, perquè fes una xerrada a ex alumnes seus. Però barrejats amb ells hi havia ex presos joves que no tenien llar, i és que en García Clavel, abans d'ocupar l'actual càrrec, s'havia cuidat molt de les presons. Els diumenges, deia que tenia lliure de les seves activitats eclesials i pedagògiques, anava a visitar els presos i a donar-los classe. Es va fer molt amic de bastants d'ells que encara el recorden. Deia que era una obligació moral que tenia per compensar una vida austera que erròniament qualificava de massa burgesa. Quan el conseller Bassols va decidir nomenar-lo per al càrrec de director penitenciari, el va sotmetre a interrogatori exhaustiu i rigorós. García Clavel se'n va sortir molt bé, de la prova, i va acceptar el càrrec tot sabent els riscos que comportava. Xavier Hernández, antic director general de Presons i avui conseller d'educació el va recomanar per aquesta tasca. Vaig haver d'anar a la presó amb ell a veure un parent meu i em vaig trobar amb bastants funcionaris nous que tenien un esperit obert i comprensiu. García Clavel s'havia d'enfrontar amb funcionaris de la vella escola, autoritaris i cruels, que són els que han dut a terme la campanya contra ell. No li han perdonat els canvis que amb moltes dificultats i molts fracassos ha volgut introduir a les presons. No es pot dir encara que aquestes siguin modèliques, ja que pateixen moltes insuficiències heretades de temps passats i manca de recursos econòmics. Però obra d'en García Clavel són les noves presons com la de Can Brians i d'altres, plenes de comoditats dintre de la dura vida carcerària, i considerades pels visitants nacionals i estrangers com modèliques.

El pas del temps ha fet madurar en García Clavel; és més conscient de les dificultats amb què es troba i amb què es trobarà. Però no té res de ploramiques. Es fica a la seva actual i difícil situació demostrant una gran maduresa.

M'afegeixo, des de les pàgines d'aquest diari, a l'homenatge a García Clavel. Tant de bo que aquestes línies el reconfortin i li facin públicament justícia.