Comunicat de premsa 18/11/2004

Catalunya, trista protagonista del darrer

butlletí sobre Espanya d’Amnistia Internacional

El darrer butlletí sobre Europa d’Amnistia Internacional (Index AI: EUR 01/005/2004) inclou, en l’apartat sobre Espanya, alguns fets molt preocupants en relació amb la situació dels drets humans a Catalunya. La impunitat que en moltes ocasions ha criticat AI es fa palesa en dues resolucions judicials: en la primera, l’Audiència Provincial de Girona, absolia a 14 Mossos d’Esquadra acusats d’infligir tortures a Driss Zraidi. En la segona, el Tribunal Europeu dels Drets Humans, sentenciava que el Govern espanyol no havia investigat amb la necessària diligència les tortures que van patir 15 persones a Barcelona durant l’any 1992. Altres fets destacables han estat la investigació judicial sobre les tortures que va patir Jordi Vilaseca i la situació de les presons catalanes.

Violència racista. Al maig de 2004, l’Audiència Provincial de Girona va dictar una preocupant sentència que absolia per manca de proves a 14 Mossos d’Esquadra acusats d’infligir tortures i maltractaments al ciutadà marroquí Driss Zraidi a la comissaria de Roses (Girona) l’agost de 1998. El tribunal va reconèixer que Driss Zraidi havia resultat lesionat, amb les costelles fracturades, i que va trigar 50 dies a recuperar-se. El tribunal també va reconèixer, en funció de les gravacions d ela veu, que s’havien proferit insults racistes com “porc marroquí, et matarem”, però els agents van negar tota culpabilitat i el tribunal es va declarar incapaç d’identificar els autors i va absoldre els 14 Mossos d’Esquadra acusats. Paradoxalment, la sentència retreu la “pressió psicològica” que van patir els Mossos d’Esquadra per part de la brigada d’afers interns que va investigar el cas. La consellera d’Interior, Montserrat Tura, va mostrar-se sorpresa davant la sentència i va sol·licitar la revisió al Tribunal Suprem.

Maltractaments a les presons catalanes. Al gener de 2004 es va obrir una investigació judicial a la presó de Brians (Barcelona) sobre les denúncies que inculpaven a quatre funcionaris de presons d’haver colpejat brutalment la nit del 4 de gener al pres Manuel Valencia Jorge, que va morir. El 30 d’abril de 2004, a la presó de Quatre Camins (Barcelona), el subdirector del centre, Manuel Tallón, va resultar ferit de gravetat durant uns aldarulls. Al juliol, el Departament de Justícia de la Generalitat va enviar al fiscal un informe en el qual s’admetia que un màxim de 26 presos havien estat maltractats pels funcionaris de presons durant el restabliment de l’ordre o el posterior trasllat a altres presons després dels aldarulls del 30 d’abril. Altres fonts xifren en més de 70 els presos que van ser maltractats.

Presumptes tortures a un detingut en règim d’incomunicació. Continua la investigació judicial sobre el cas de Jordi Vilaseca Cantacorps, detingut a Lleida l’abril de 2003 en aplicació de la legislació antiterrorista per presumptes actes de violència al carrer. Jordi Vilaseca va al·legar que, mentre estava incomunicat a Catalunya, va ser maltractat per agents dels Mossos d’Esquadra i de la Policia Nacional; va afirmar que van obligar-lo a romandre durant 15 hores sense menjar ni beure, dempeus o agenollat, que el cridaven cada cop que es movia i que el van amenaçar amb violar la seva núvia. Reclòs en règim d’incomunicació durant cinc dies, va patir deshidratació i esgotament fins que va perdre el coneixement i va haver de ser traslladat a la unitat de vigilància intensiva durant tres dies. Finalment, el van alliberar sota fiança. Al juny, un jutge instructor de Lleida havia cridat a declarar un dels màxims responsables de la Brigada d’Informació de la Policia Nacional en relació amb el cas en qualitat de testimoni i a alguns agents dels Mossos d’Esquadra en qualitat d’imputats.

El Govern espanyol, condemnat pel Tribunal Europeu dels Drets Humans. El Tribunal Europeu dels Drets Humans va emetre una sentència sobre el cas de 15 catalans que al·legaven haver patit tortures físiques i psicològiques tant en el moment de la seva detenció com en el període que va durar la reclusió a mitjans 1992. Entre les pràctiques a les quals van ser sotmesos, hi ha cops, asfíxia, simulacres d’execucions i, en alguns casos, descàrregues elèctriques. El Tribunal, en sentència, condemna Espanya a indemnitzar amb 8000 euros a cadascun dels quinze demandants per danys morals i amb 12.009 euros per les costes processals.

INFORMACIÓ GENERAL

El Comitè contra la Tortura de les Nacions Unides, el Comitè Europeu per a la prevenció de la Tortura i el Relator especial sobre la qüestió de la tortura de Nacions Unides, després de la seva visita a Espanya el 2003, han demanat reiteradament al Govern espanyol que s’elimini el règim d’incomunicació o que s’assegurin totes les garanties pels detinguts, sense limitar els drets d’assistència lletrada i mèdica de lliure elecció i que s’enregistrin totes les sessions dels interrogatoris per tal d’evitar falses denúncies o situacions d’abusos.

Així, la secretària general d’AI, Irene Khan, va lliurar el mes de juny d’enguany, les preocupacions i les recomanacions de l’organització sobre els drets humans a Catalunya al President de la Generalitat, Pasqual Maragall, i al vicepresident del Parlament de Catalunya, Ramon Camp. En les reunions que va mantenir amb tots dos dirigents va instar-los a elaborar, implementar i avaluar un pla autonòmic de drets humans que faci front als problemes concrets com els maltractaments per motius racistes a mans d’agents de seguretat, la situació de les presons i les tortures i els maltractaments dels detinguts en règim d’incomunicació.