Van entrar a l'administració durant l'època de Xavier Hernández i des d'aleshores han anat ocupant llocs clau a l'administració penitenciaria. La major part són exfuncionaris de presons amb fama de durs.

El "clan dels madrilenys" controla el sistema carcerari.

Un grup de funcionaris de presons arribats de Madrid fa prop de vint anys s'ha fet fort a la direcció general i ha pogut imposar la seva òptica sobre la forma de tractar amb el delinqüents convictes.

L'administració penitenciària està plena de matrimonis entre alts càrrecs.

Víctor Saura

BARCELONA

El món de presons de Catalunya, la única comunitat autònoma amb competències en la matèria, presenta un component desconegut, però que no obstant ha exercit un rol decisiu en aquesta institució des que el 1984 el Govern central i l'autonòmic van acordar les transferències. Des d'aleshores, i fruit de la falta de tècnics a Catalunya, un grup de funcionaris de presons arribats de Madrid es va anar instal·lant en els llocs clau de l'administració penitenciària. Avui, aquest grup, conegut com el "clan de madrilenys", manté intacte la seva influència i, sobre tot, la seva particular visió sobre la manera com s'ha de tractar els convictes. Diverses fonts han explicat al EL TRIANGLE qui són els principals membres d'aquest clan.

El primer en aterrar va ser Xavier Hernàndez, un funcionari del cos A nascut a Burgos que feia de psicòleg a la presó de Ponent quan el van nomenar primer director general d'Institucions Penitenciaries l'any 84. Amb els anys, Hernández arribaria a secretari general de Turisme i a conseller d'Ensenyament (1992-2000), i actualment torna a dependre del departament de Justícia i Interior com a responsable de les obres de la futura Ciutat Judicial. El primer fitxatge d'Hernández -el primer madrileny- va ser Santiago Redondo Illescas, que de funcionari de la presó d'Herrera de la Mancha va passar a dirigir el centre de joves de la Trinitat, i posteriorment a ser el cap del servei de rehabilitació a la direcció general.

A Redondo, avui professor universitari i autor d'una extensa bibliografia, se li atribueix el lideratge intel·lectual del clan, malgrat que els altres membres han ocupat aparentment càrrecs de més relleu, motiu que explicaria perquè, tot i que fa temps que està desvinculat de l'Administració, continua facturant importants minutes en concepte d'estudis sobre criminologia. Altres fonts, per contra, el veuen com un membre important del grup, però no el que més.

Entrada en massa

Redondo va ser qui va propiciar l'entrada en massa dels "madrilenys". Com Manuel Roca i Piera (exdirector general de la presó de Brians i avui subdirector general de Centres Penitenciaris) i la seva dona, Paula Montero, actualment cap de tractament a la direcció general de presons. O Mercedes Sánchez, una logopeda-pedagoga que va fixar per a la presó de Ponent i que, després d'ocupar diversos càrrecs, fa uns anys va arribar a directora general de Serveis Penitenciaris, d'on va haver de plegar arran de les nombroses fugues que es van produir durant el seu breu mandat. Avui subdirectora del cos de bombers, Sánchez està casada amb un psicòleg, Alfredo Gil, també de Madrid i que treballa al departament de recursos humans de la direcció general.

Més transcendental encara va ser el fitxatge d'Àngel de Vicente, també funcionari de presons transferit de Madrid que va arribar a ser secretari general del departament de Justícia -és a dir, a "número 2"- amb Núria de Gispert com a consellera. Al seu torn, Vicente va incorporar el seu amic Lucas Castaño Sánchez, un altre funcionari de presons madrileny que primer va estar a Ponent, on es va guanyar la fama de dur (se'l coneixia com el "rompecandados"), i de 1987 a 1990 va ser subdirector de la Model. En aquells temps, Castaño es va casar amb Carme Virgili, militant d'Unió i cap de l'assessoria jurídica del departament de Justícia. Actualment és el director general de Recursos Econòmics i Equipaments, un càrrec estratègic des d'on controla totes les adjudicacions d'obres que surten del departament de Justícia i Interior.

Un altre membre del grup de Redondo és Elena Pérez, la qual va entrar com a inspectora de presons i que actualment és coordinadora general de Relacions Laborals de Justícia i Interior. El seu marit, Jesús Martínez, psicòleg com ella, és el cap de rehabilitació de la direcció general de Presons.

Segons algunes fonts, "a la galeria de trofeus"; d'aquest grup es trobaria el cap d'Ignasi García-Clavel, l'únic director general de presons que en aquests vint anys ha tingut una notable projecció mediàtica i que va intentar, sense aconseguir-ho, aprofundir en la finalitat rehabilitadora de les presons a través d'un tracte més "humanista"; amb els interns, política per la qual li van ploure crítiques a dreta i esquerra. Altres fonts, en canvi, opinen que la raó de la caiguda de l'avui director de Comunitats Religioses cal buscar-lo més amunt.