DIVERSES ENTITATS APUNTEN QUE LA TENSIÓ A LES PRESONS NO ES REBAIXARÀ FINS QUE NO ES POSI FI ALS “MALTRACTAMENTS, HUMILIACIONS I ABUSOS D’AUTORITAT”

JUSTÍCIA. LA VERSIÓ OFICIAL NO ÉS CREÏBLE I ESQUIVA L’AUTOCRÍTICA

El motí que va tenir lloc divendres dia 30 a la presó de Quatre Camins s’ha acabat transformant en l’heroica actuació d’un subdirector que gairebé hi deixa la pell mentre lluitava per posar fi al tràfic de drogues que controla una xarxa mafiosa del centre. Aquesta és la versió que ha acabat triomfant a la premsa majoritària, a partir de les fonts d’informació habituals (departament de Justícia i sindicats de funcionaris de presons), i que, un cop més, ha aconseguit esquivar un debat molt més delicat i on rau el veritable origen de la tensió que es viu als centres penitenciaris: les condicions de vida dels reclusos i el respecte –o, millor, la falta de respecte- als seus drets fonamentals.

Així ho han entès no només els vilipendiats grups de suport a presos (vegeu www.nodo50.org/desdedentro) , sinó també entitats com la comissió de Defensa dels Drets de la Persona del Col·legi d’Advocats de Barcelona, l’Observatori del Sistema Penal i els Drets Humans de la UB i l’Associació Catalana de Juristes Demòcrates, que la setmana passada van emetre un comunicat conjunt on es demanava una reflexió sobre les presons que s’allunyés “dels discursos merament repressius i sancionadors”, i incidia a dir que les protestes “han de ser considerades con a fruit d’una necessitat d’expressió i denúncia d’una situació que és del tot insostenible i que amenaça de ser-ho més en el futur”.

També l’ONG Justícia i Pau ha advertit que incidents com el de Quatre Camins es poden repetir “si es continua prioritzant l’obsessió per la seguretat passiva, la vigilància, la desconfiança i les sancions per sobre del tractament, si no s’eradiquen els casos de maltractaments, humiliacions i abús d’autoritat sobre els interns, les sancions desproporcionades o per nimietats, i si no es fa front, urgentment, a la creixent massificació dels centres”.

Per què un sí i l’altre no

En el cas de Quatre Camins, doncs, “el que ningú ha volgut preguntar-se és per què els amotinats gairebé maten el subdirector, Manuel Tallón, a punyalades, i en canvi el funcionari que van tenir retingut durant unes hores només va rebre uns quants cops”, assenyalen fonts penitenciàries consultades per EL TRIANGLE. “Sense pretendre justificar res –comenten-, la realitat és que Tallón és un faltón, mentre que l’altre funcionari tractava els interns amb correcció”. La versió de la droga no és creïble, assegura una altra font, ja que per anar de vis-a-vis al mòdul es passa un control, i perquè 80 presos no s’arrisquen que els allarguin les penes per protegir el negoci d’uns pocs, i, en canvi, el més probable és que es tractés d’una resposta violenta i espontània davant d’una provocació. “A Tallón el van premiar amb un càrrec pel qual no donava el perfil quan va reprimir un conat de motí a la Model el maig de 2002, tres dies després del primer motí a La Roca”, afegeix aquest funcionari.

El conseller de Justícia, Josep Maria Vallès, ha anunciat la construcció de nous centres, i que demanarà al ministre del ram, Fernando López Aguilar, que es reformi el Codi Penal perquè s’hi reincorporin les reduccions de penes, entre altres mesures. No obstant això, apunten aquestes fonts, “l’autocrítica continua brillant per la seva absència, com en el temps de CiU”. De fet, el canvi de Govern ha afectat ben poc la secretaria de Serveis Penitenciaris, més enllà del relleu de l’antic secretari pel socialista Albert Batlle. El subdirector general continua sent Manuel Roca Piera, i altres destacats membres del “clan dels madrilenys” (vegeu EL TRIANGLE) continuen ocupant càrrecs de responsabilitat en l’administració penitenciària.