Ramon Parés, secretari general de presons, i Iñaki Rivera, coautor de l'informe que denuncia tortures, cara a cara a la Facultat de Dret de la UB

Roger Palà

BARCELONA

Si hagués estat un partit de futbol, podríem dir que l'estadi (en aquest cas l'Aula Magna de la Facultat de Dret) presentava l'aspecte de les grans ocasions. Per primer cop es veien les cares en un debat públic Ramon Parés, secretari general de Serveis Penitenciaris i de la Generalitat, i Iñaki Rivera, coautor de l'informe que denuncia, entre d'altres disfuncions, tortures a les presons de Catalunya (vegeu EL TRIANGLE 654).

El partit estava envoltat d'una barreja d'interès i morbo a parts iguals: no era amistós. Organitzat per la Coordinadora d'Estudiants del Països Catalans (CEPC) i l'Associació d'Estudiants Progressistes (AEP), va tenir tots els ingredients d'un derbi d'alt nivell. Calma tensa, driblings dialèctics, pilotes fora, xiulets i algun que altre gol (en cada porteria). El tercer convidat, Enric Barlet, adjunt al Síndic de Greuges en termes penitenciaris, va quedar fora de joc poc després de començar el matx. Allò era cosa de dos.

Ramón Parés, tot i ser, com Rivera, professor de la Facultat de Dret (de fet, són els dos únics professors de Dret Penitenciari de la UB), jugava en camp contrari. Les simpaties del públic van quedar clares des del principi. Rivera, en una jugada al més pur estil Ronaldinho, va exposar les dades de l'informe i va reiterar la denúncia que la Generalitat havia negat l'entrada a l'equip d'investigadors de la UB a les presons catalanes. L'auditori va esclatar en aplaudiments.

Esportivitat de Parés

La intervenció de Ramon Parés explicant les bonances del sistema penitenciari català, en canvi, no van fer fred ni calor. Parés no va eludir parlar de tortures, especificant que “només hi hagut una condemna per agressió d'un funcionari en vint anys”, i va desqualificar de nou l'informe de l'Observatori (titllant-lo de “poc seriós”).

Cal destacar, això sí, l'esportivitat del secretari general de Presons: va acceptar participar d'un debat on acudia amb poques possibilitats de sortir-ne victoriós, i que un altre càrrec fàcilment hauria bandejar amb un “això no toca”. Rivera, en l'única ocasió en què va dirigir-se directament a Parés, li va reiterar la seva demanda per entrar a presons. Parés va driblar: “Quan pugui li contestaré”.

Al torn de paraules, el partit es va desbocar. Va ser un atac i gol constant de l'equip local, on alumnes, professors i advocats afins a les tesis de l'Observatori van descarregar un ventall de jugades ofensives que en molts casos no van tenir resposta. Des de l'advocada Marisa Díaz, que exerceix l'acusació en un dels casos de tortures ressenyats a l'informe, fins el professor de Dret Administratiu Andrés Navarro, que va explicitar la sorpresa de molts professionals per la negativa institucional a deixar entrar l'equip de l'Observatori a les presons catalanes.

Ja en el temps de descompte, també va intervenir Jaume Farrerons, de l'Associació Democràtica de Funcionaris de Presons (ADECAF), que va acusar la Generalitat de desprotegir els funcionaris que denunciaven tortures. Parés, visiblement crispat -el partit ja estava perdut-, va explicar que els funcionaris d'ADECAF “són quatre” i va instar Farrerons a dir “per quin partit polític s'ha presentat les darreres eleccions”. Farrerons és exmilitant de la Plateforma X Catalunya.

Parés va retreure a un funcionari de presons la seva militància a la Plataforma per Catalunya d'Anglada.

La xifra

40% de reincidència

El 40% de reclusos que acaben la condemna en una presó catalana tornen a ser empresonats abans de cinc anys, segons va revelar Ramon Parés en el debat de la UB. Les dades s'inclouen en un informe del departament que es farà públic el mes de gener. Parés va alertar que el principal problema de les presons “és la massificació”, i va apuntar que es pot arribar a 10 000 interns l'any 2008.